Ostrakon
Ostracon que conté el nom de Temístocles, cap a 490-480 aC, Museu de l'Àgora antiga d'Atenes.
Ostrakon o ostracon (del grec: ὄστρακον ostrakon, el plural n'és ὄστρακα, ostraka) és una petxina o un fragment de ceràmica sobre el qual s'escrivia.[1]
En arqueologia, s'empra el terme ostrakon per a designar els trossos de ceràmica (o fragments calcaris) que s'utilitzaven com a esborranys per a aprendre a escriure o pintar. Els ostrakon són molt nombrosos i són una font d'informació molt útil.
Contingut
1 Ostraka grecs
2 Ostraka egipcis
3 Galeria fotogràfica
4 Vegeu també
5 Referències
6 Enllaços externs
Ostraka grecs
Per exemple, a Atenes, el desterrament del ciutadà al qual volien expulsar de la ciutat era decidit per una assemblea en la qual cadascun dels assistents escrivia en un tros de ceràmica (ostrakon) el nom de la persona qüestionada: d'aquí la paraula ostracisme, que era el procediment pel qual es procedia a aquest desterrament si un nombre suficient de ciutadans havia votat per l'exili.
Ostraka egipcis
A l'antic Egipte, aquest terme s'aplica als fragments calcaris, o de ceràmica, sobre els quals l'escriba, o l'aprenent d'escriba, esbossava un dibuix o un text. El cost del papir no permetia que s'utilitzés aquest suport per a les notes que no fossin oficials, per als dibuixos explicatius o satírics i, molt menys, per a l'aprenentatge de l'escriptura jeroglífica.
Per a l'Egipte grecoromà, la papirologia és la ciència que estudia els textos grecs, llatins i Demòtics continguts no sols en els papirs sinó també en els ostraka.
Galeria fotogràfica
Ostracon d'època ramèssida trobat a Tebes.
Cartes copiades en egipci hieràtic per un aprenent, del regnat de Ramsès II.
Ostracon egipci humorístic, un gat venta un ratolí. Cap al 1200 aC.
Ostracon en escriptura Demòtica sobre terracota. Època ptolemaica.
Ostracon d'origen copte, del s. VII.
Ostraca grecs emprats per a l'ostracisme. Del s. V aC.
Ostraca de Samaria. Escrits en hebreu. Mitjans del s.VIII[2]
Vegeu també
- Escriptura
- Escriba
Referències
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.138. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
↑ The Samaria Ostraca. Scott B. Noegel. Universitat de Washington. (anglès)
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ostrakon  |
Ancient Writing Materials: Ostraka. Universitat de Michigan. (anglès)
Viccionari
