Camí de les Solanes (Castellcir)
Multi tool use
El Camí de les Solanes, respecte del terme de Castellcir
El Camí de les Solanes és un camí rural que uneix el petit nucli a l'entorn de Sant Andreu de Castellcir amb la masia de les Solanes, dins del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.
Arrenca del nucli format per l'església parroquial, la Rectoria Vella i Cal Tomàs en direcció sud-est, seguint la riera de Castellcir per la riba esquerra, però separant-se'n gradualment per pujar cap a la carena que hi ha en aquell costat. Passa a migdia del Cau del Llop, i comença a baixar cap a llevant, vers la vall del torrent del Bosc per davant, al nord-oest, de la masia del Bosc. Fins aquí el Camí de les Solanes coincideix plenament amb el Camí de la Balma Fosca, el del Bosc i el de Bernils.
Al nord d'aquesta masia, el camí, sense travessar el torrent esmentat, continua cap al nord-est per la riba dreta del torrent. Passa pel costat sud-est del Pla de l'Estepar, a ponent de la Solella del Bosc i de la Baga de la Balma Fosca, fins que, al nord-oest de la Balma Fosca, trenca cap al nord-est, allunyant-se del torrent, puja als Camps de les Solanes i arriba a la masia de les Solanes.
Etimologia
Com la major part dels camins, el seu nom és de caràcter descriptiu: és el camí que des de Castellcir mena a les Solanes.
Bibliografia
- RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
Enllaços externs
- El Camí de les Solanes en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya; el topònim no surt en el mapa
x8rO,rS6lMav0PGu LIykjV6RWp
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
) 
