Kirpili

Multi tool use
Multi tool use

































































Infotaula de geografia físicaKirpili
Кирпили

Kirpili river.jpg
El riu Kirpili al seu pas per Platnírovskaia

Tipus
Riu
Inici

Estat Rússia
Territori territori de Krasnodar
Districte municipal Regió de Ust-Labinsky
Assentament rural
Q4111454 Tradueix
Localització
Iujni
Final
Localització
Mar d'Azov, a 10 km a l'oest de Stepnaia
Desguassos
mar d'Azov







A45° 21′ 39″ N, 39° 50′ 01″ E / 45.360833333333°N,39.833611111111°E / 45.360833333333; 39.833611111111

B45° 44′ 51″ N, 38° 32′ 37″ E / 45.747413°N,38.543732°E / 45.747413; 38.543732

Afluents

Característiques
Dimensions
202  m (Llargada) 
Creua
RússiaRússia
Territori de Krasnodar
Superfície de la conca
2.650 km²


Modifica les dades a Wikidata

El riu Kirpili - Кирпили (rus) - és un riu que passa pel territori de Krasnodar, al sud de Rússia. Pertany al vessant de la mar Negra per la mar d'Azov. El nom del riu prové del turc i significa 'pas, pont'.


Neix a Iujni, a 20 km al nord-oest d'Ust-Labinsk. El seu curs discorre en un principi fins a l'oest passant per les viles de Vostótxnaia, Kirpílskaia, Razdólnaia, Verkhni,
Kazatxi, Platnírovskaia, Levtxenko, Nijni, Serguíievskaia, Tisxenko, Bolxevik, Medvédovskaia i gira cap al nord, i aleshores passa per Derbentski, Liútikh, Sadovi, Tantsura-Kramarenko, Mirni, Timaixovsk, Olkhovski, Kirpitxni, Kalínina, Krupskoi, Dimítrova, Lénina, Kubanski, Krasni, Rogóvskaia, Pritxtovi, després torna a girar a l'oest, i passa per Novodjerelíievskaia, Prigoródnoie, Redant, Mogukorovka, Stepnaia, on desemboca a la mar d'Azov a través de diversos llacs i llacunes on es troben les viles de Nóvie Limanokirpili, Krasni, Stàrie Limanokirpili, Lotos, Novonekrassovski, Novopokrovski, Ogorodni, Priguibski i Sadkí, per on rep l'afluent Ponura.





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kirpili Modifica l'enllaç a Wikidata



S41vK7dgEwo hshgYrEdu0,tZz7Dl0E
-
dCBFB4utlVRSIRNvrvN13,Em6BagHgOvviGBakhbt

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more