Comarques de l'Aragó

Multi tool use
Multi tool use




En aquest articles s'inclouen les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.




Comarques de l'Aragó anomenades mitjançant exònims catalans.































































































































































































































































































































Núm.
Comarca
Extensió
(km²)
Habitants
(2006)
[1]
Densitat
(hab/km²)
Capital
Província
01
Jacetània
 1.857,9
 18.166
 9,8
Jaca
Osca/Saragossa
02
Alt Gàllego
 1.359,8
 13.457
 9,9
Sabiñánigo
Osca
03
Sobrarb
 2.202,7
 7.293
 3,3
l'Aïnsa i Boltanya
Osca
04
Ribagorça
 2.459,8
 12.811
 5,2
Graus i Benavarri
Osca
05
Cinco Villas
 3.062,5
 33.154
 10,8
Eixea
Saragossa
06
Foia d'Osca
 2.525,6
 64.531
 25,6
Osca
Osca
07
Somontano de Barbastre
 1.166,6
 23.464
 20,1
Barbastre
Osca
08
Cinca Mitjà
 576,7
 23.072
 40,0
Montsó
Osca
09
La Llitera
 733,9
 18.847
 25,7
Binèfar i Tamarit de Llitera
Osca
10
Monegres
 2764,4
 20.896
 7,6
Sarinyena
Osca/Saragossa
11
Baix Cinca
 1.419,6
 23.366
 16,5
Fraga
Osca/Saragossa
12
Tarassona i el Moncayo
 452,4
 14.575
 32,2
Tarassona
Saragossa
13
Camp de Borja
 690,5
 14.524
 21,0
Borja
Saragossa
14
Aranda
 561,0
 7.681
 13,7
Illueca
Saragossa
15
Ribera Alta de l'Ebre
 416,0
 24.875
 59,8
Alagó
Saragossa
16
Valdejalón
 933,3
 26.437
 28,3
La Almunia de Doña Godina
Saragossa
17
Saragossa
 2.288,8
 702.662
 307,0
Saragossa
Saragossa
18
Ribera Baixa de l'Ebre
 989,9
 9.197
 9,3
Quinto
Saragossa
19
Baix Aragó-Casp
 997,3
 13.606
 13,6
Casp
Saragossa
20
Comunitat de Calataiud
 2.518,1
 40.327
 16,0
Calataiud
Saragossa
21
Camp de Carinyena
 772,0
 10.580
 13,7
Carinyena
Saragossa
22
Camp de Belchite
 1.043,8
 5.196
 5,0
Belchite
Saragossa
23
Baix Martín
 795,2
 7.252
 9,1
Híjar
Terol
24
Camp de Daroca
 1.117,9
 6.594
 5,9
Daroca
Saragossa
25
Jiloca
 1.932,1
 13.972
 7,2
Calamocha i Monreal del Campo
Terol
26
Conques Mineres
 1.407,6
 9.476
 6,7
Montalbán i Utrillas
Terol
27
Andorra-Serra d'Arcs
 675,1
 11.123
 16,5
Andorra
Terol
28
Baix Aragó
 1.304,2
 29.128
 22,3
Alcanyís
Terol
29
Comunitat de Terol
 2.791,6
 45.313
 16,2
Terol
Terol
30
Maestrat aragonès
 1.204,3
 3.737
 3,1
Cantavella
Terol
31
Serra d'Albarrasí
 1.414,0
 4.912
 3,5
Albarrasí
Terol
32
Gúdar-Javalambre
 2.351,6
 8.574
 3,6
Móra de Rubiols
Terol
33
Matarranya
 933,0
 8.673
 9,3
Vall-de-roures i Calaceit
Terol
#
 Total Aragó
 47.719,2
 1.277.471
 26,8
Saragossa
Osca/Saragossa/Terol


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comarques de l'Aragó Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «Provincias y comarcas» (en castellà). Cortes de Aragón, p.2 [Consulta: 11 juny 2011].









90SQ0Y jpE86,COTq7xsxtrizV tOSwspz4arca5KZo8ARgYG6Z3K
-
8 eYoNRc,rH wsgWGjRlY3Yr,Sj F6DEv

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more