Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Multi tool use
Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
| Dades bàsiques |
|---|
| Tipus entitat |
organització no governamental
|
| Història |
|---|
| Fundació |
1973 |
| Activitat |
|---|
|
|
|
| Organització i govern |
|---|
Seu central 
|
Palma, Espanya
- 39° 34′ 45″ N, 2° 39′ 12″ E / 39.57903889°N,2.65328056°E / 39.57903889; 2.65328056
|
|
Mapa ubicació seu principal
|
 |
La finca de La Trapa (Mallorca), adquirida pel GOB per a la seva conservació.
El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973.[1] S'estructura en quatre seccions insulars (GOB-Mallorca, GOB-Menorca, GOB-Eivissa (GEN) i GOB-Formentera.[2])
El fundador va ser Josep Maria Casasayas Truyols, sense afany lucratiu i declarada d'Utilitat Pública, els objectius de la qual són la defensa, la divulgació i l'estudi de la natura i el medi ambient a les Illes Balears.[cal citació]
Les seves activitats, desenvolupades en bona part per persones voluntàries, es centren principalment en l'educació ambiental en escoles i a l'aire lliure, les campanyes per la protecció d'espais naturals de gran valor ecològic, la recuperació d'animals silvestres accidentats, la realització d'estudis sobre zoologia i botànica, el muntatge d'exposicions fixes i itinerants o en la recuperació de la finca de La Trapa, a Andratx (Mallorca).[1]
És membre de la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura (UICN) i de l'Oficina Europea de Medi Ambient (OEMA). Entre les seves actuacions, destaquen la recuperació d'espècies en perill d'extinció, la implantació de mesures ambientals com l'estalvi de recursos o el reciclatge, l'educació ambiental. Té una secció ornitològica de molta activitat des de la seva fundació.
Margalida Ramis (Sa Pobla, 1976), és portaveu del grup.[3] Llicenciada en Física per la Universitat de les Illes Balears (UIB), des del 2007 treballa al GOB com a responsable i portaveu de l'àrea de campanyes de territori i recursos naturals. Anteriorment havia treballat al Grup d'Investigació Sostenibilitat i Territori de la UIB i havia fundat Enginyeria Sense Fronteres a les Illes.[4]
Guardons
1988: Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear.[1]
2002: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.[cal citació]
Referències
↑ 1,01,11,2 «Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa GOB Formentera
↑ «http://www.eldiario.es/autores/margalida_ramis/». [Consulta: 5 agost 2017].
↑ «https://directa.cat/margalida-ramis-som-purs-espectadors-de-fluxos-economics-en-quals-ni-incidim». [Consulta: 5 agost 2017].
Enllaços externs
- GOB Mallorca
- GOB Menorca
- GOB Eivissa
| Registres d'autoritat |
ISNI: 0000 0001 0943 3345
|
| Bases d'informació |
|
SUSyipeCKM hgq gf 6yuS1OvM3HM1IIG fUXGBIC R9R PKW,6
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
