Carles de Fortuny i de Miralles

Multi tool use
Carles de Fortuny i de Miralles (Barcelona, 1872 - 1931) advocat, polític i escriptor català.
Fou baró d'Esponellà, important propietari agrícola elegit diputat per Mataró per la Lliga Regionalista a les eleccions generals espanyoles de 1918 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre de 1923 a 1931. Durant la segona república fou candidat per la Lliga Catalana, però no fou escollit. També va escriure novel·les naturalistes i alguns estudis polítics. Fou pare de l'arqueòleg Epifani de Fortuny i Salazar.
Obres
Els Torralta,1907
Daltabaix, 1907
Després del ball, 1908
En Poudor, 1908
Miratges, 1915
Fantasies. Aplec d'impressions, 1905
Els catalans a Bascònia, 1906
Pro Patria. Estudis polítics i sociològics, 1907
Del meu carnet. Gent coneguda, 1907
Aristocràtiques, 1910
Referències
↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
Enllaços externs
 |
Vegeu texts en català sobre Carles de Fortuny i de Miralles a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- «Carles de Fortuny i de Miralles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Diputats pel districte de Mataró (1876 - 1923)
|
Joaquim Valentí i Fontrodona (1876-1879/1884) · Francesc Taulina i Garriga/Josep Garcia i Oliver (1881) · Lluís Soler i Pla (1886/1893) · Delmir de Caralt i Matheu (1891) · Bartomeu Bosch i Puig (1896) · Pablo Cruz y Orgaz (1898) · Trinidad Rius i Torres (1899/1903-1907) · Modesto Sánchez Ortiz (1901) · Pere Guerau Maristany i Oliver (1910/1919) · Carles Padrós i Rubió (1914-1916) · Carles de Fortuny i de Miralles (1918) · Lluís Moret i Català (1920-1923)
|
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a10621325
BNE: XX1273183
LCCN: n84001517
VIAF: 43228881
ISNI: 0000 0000 2308 1887
|
Bases d'informació |
|
631o0dpua1MRFhhLfXrHdWGAOOC5XZQrjD0Q5E3Bfq
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...