Carles de Fortuny i de Miralles
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1873 Barcelona |
Mort | 1931 Madrid |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
2 de març de 1918 – 2 de maig de 1919 | |
← Carles Padrós i Rubió Pere Guerau Maristany i Oliver → | |
Circumscripció | Mataró[1] |
Activitat | |
Ocupació | Advocat |
Partit polític | Lliga Regionalista |
Carles de Fortuny i de Miralles (Barcelona, 1872 - 1931) advocat, polític i escriptor català.
Fou baró d'Esponellà, important propietari agrícola elegit diputat per Mataró per la Lliga Regionalista a les eleccions generals espanyoles de 1918 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre de 1923 a 1931. Durant la segona república fou candidat per la Lliga Catalana, però no fou escollit. També va escriure novel·les naturalistes i alguns estudis polítics. Fou pare de l'arqueòleg Epifani de Fortuny i Salazar.
Obres
Els Torralta,1907
Daltabaix, 1907
Després del ball, 1908
En Poudor, 1908
Miratges, 1915
Fantasies. Aplec d'impressions, 1905
Els catalans a Bascònia, 1906
Pro Patria. Estudis polítics i sociològics, 1907
Del meu carnet. Gent coneguda, 1907
Aristocràtiques, 1910
Referències
↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
Enllaços externs
Vegeu texts en català sobre Carles de Fortuny i de Miralles a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- «Carles de Fortuny i de Miralles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)