Institut Agrícola Català de Sant Isidre
 Façana de l'Institut Agricola Catala de Sant Isidre. Palau Fivaller | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | associació |
| Forma jurídica | associació |
| Història | |
| Fundació | 22 maig 1851 |
| Activitat | |
| Organització i govern | |
Seu central |
|
| Web | Lloc web oficial |
 | |
L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre o Institut Agrícola és una associació de propietaris fundat l’any 1851.[1] És l’associació agrària més antiga d’Espanya i una de les més antigues d’Europa. És una entitat civil amb criteri propi i independent, especialment representativa a l’espai agrari català i espanyol. Aglutina la majoria de perfils empresarials agraris de Catalunya, des dels productors i transformadors fins als elaboradors i comercialitzadors, de la micro i petita empresa a la mitjana, gran i multinacional empresa agrària i agroalimentària. L’Institut també el formen empreses de serveis agraris i aquelles empreses vinculades estretament a l’economia rural, com el turisme agrari i les activitats culturals agràries. L’Institut acull i defensa la propietat rústega i rural, ja que aquesta és un puntal essencial de l’economia agrària i un actiu irrenunciable per a les seves empreses.
Contingut
1 Tasques de l'Institut
2 Institucions
3 Història
4 Presidents
5 Referències
6 Bibliografia
7 Enllaços externs
Tasques de l'Institut
Sense cap ànim de lucre els associats treballen, mà a mà, per desenvolupar i reformar multitud de lleis en benefici del sector, amb lleialtat al conjunt de la societat, defensant el dret que tenen d’estar formats i informats continuadament per poder accedir, amb bons resultats, dins la nova era tecnològica que tot just ara comença.
Volen gaudir de la llibertat de ser capaços de generar rendes, negoci i riquesa amb les seves capacitats professionals, preservant tothora la seva propietat i els seus usos, el seu patrimoni particular i conjunt, social, cultural i natural. En definitiva, demostrar la necessitat a Catalunya i a qualsevol societat, d’un sector agrari emergent consolidat, encaixant harmònicament amb la resta de sectors econòmics del país, amb un factor humà capaç d’afrontar reptes amb ganes i il·lusió.
Per a ells és avui important, per damunt de l’accés a les tecnologies, als finançaments, als aspectes legals o administratius, poder desenvolupar la persona i la seva qualificació professional continuada. El factor humà els hi és especialment necessari; possibilitar que les noves generacions de ciutadans puguin viure i treballar al món rural. Si algun sector econòmic a Europa, Espanya i Catalunya, està realment necessitat de joventut i de joves empresaris, és l’agrari i rural.
L’Institut Agrícola, amb la seva ample i fonda tasca, ajuda dia a dia, a identificar les formes d’ajut més adequades que radiquen, essencialment, en ajudar a les persones a generar riquesa, dotant-les de les eines necessàries i a mida de cada situació, petita, mitjana o gran. Dimensionar, relacionar i harmonitzar estratègies i mercats, possibilitar el negoci.
Institucions
L’Institut Agrícola és un pont que posa contínuament en relació els poders institucionals i polítics amb la societat civil, amb els ciutadans, especialment aquells que viuen el món rural i agrari i tenen interès pel seu desenvolupament econòmic i empresarial. L’Institut Agrícola està treballant i col·laborant amb altres societats catalanes, espanyoles i europees. Entén la societat com un conjunt d’interessos compartits entre els ciutadans que, quan s’articules adequadament, generen satisfacció i comú benefici. L'Institut Agrícola ha figurat sempre en la categoria de les grans associacions civils que donen empenta i vitalitat i que en assumptes de transcendència, ostenten la representació i l’opinió dels ciutadans. L’Institut és part integrant del G16, grup de diàleg i intercanvi que està conformat per les més influents i consolidades associacions catalanes. L’Institut Agrícola ha conviscut i s’ha relacionat amb tot tipus d’entitats i ha acompanyat les iniciatives més variades, especialment en suport de les activitats econòmiques i empresarials que es desenvolupen al territori rural. En l’actualitat, participa i col·labora en el govern i la bona marxa d’associacions d’àmbit comercial, econòmic i empresarial com ara: Foment del Treball Nacional, Federació de Petites i Mitjanes Empreses (FEPIME), CEOE i d’altres de menor rellevància.
Història
Aquesta corporació va ser fundada el 22 de maig de 1851 a Barcelona. És, actualment, l’Associació Empresarial Agrària més antiga d’Espanya i, alhora, de les més antigues d’Europa.
L’Institut Agrícola, doncs, fidel a la seva comesa agrària, ha defensat sempre l’agricultura i la seva activitat, fos quina fos la situació política o religiosa, revolucionària o tranquil·la, que visqués el país. El seu president, en diverses ocasions i diferents circumstàncies, ha ostentat, eficaçment, la representació d’Espanya a l’estranger. La seva trajectòria general ha estat impecable: ha promogut multitud de lleis en benefici del sector i també ha participat en la reforma d’altres sempre amb lleialtat als ciutadans i respecte a l’Administració. A la seva seu de Barcelona, des del 1932 situada al Palau Fivaller, l’Institut Agrícola ha figurat sempre en la categoria de les grans societats civils que donen empenta i vitalitat al país i que, en assumptes de transcendència, ostenten la representació dels ciutadans. Al llarg del temps, el nostre Institut Agrícola ha conviscut i s’ha relacionat amb tot tipus d’entitats i ha acompanyat les iniciatives més variades en suport del món rural i agrari. Formen part de l’Institut Agrícola els principals empresaris agraris, pecuaris, forestals i alimentaris de Catalunya. Figuren, així mateix, com a socis, altres associacions, cooperatives i organitzacions vinculades a l’agricultura.
L’Institut Agrícola participa i col·labora en el Govern i la bona marxa d’associacions d’àmbit comercial, econòmic i empresarial, com ara: Foment del Treball Nacional, Federació de Petites i Mitjanes Empreses, CEOE, Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i altres de menor rellevància. L’Institut Agrícola, com a entitat fundadora de “La Caixa”, hi participa nomenant l’efecte els consellers pertinents. Des dels seus temps, l’Institut ha publicat i publica actualment una revista. També des del 1851 al 1900, va fundar i dirigir granges-escola que, durant molts anys, van ser les úniques en el seu gènere de tot l’Estat espanyol. A partir del 1856 –en què es va declarar la lliure publicació d’Almanaques a Espanya–, edita l’emblemàtic “Calendari del Pagès”, enterament en català.
L’Institut Agrícola posseeix, a més una completa biblioteca d’Història Agrícola d’Espanya –única en el seu gènere- i és dipositària de la FAO, així com d’un Centre de Documentació actualitzat contínuament en les seves bases al servei dels nostres tècnics. L’Institut Agrícola organitza concursos, exposicions, conferències, cursos formatius, seminaris, demostracions, ...bé en el seu local, bé en altres, el mateix a Barcelona que allà on es sol·liciti. Organitza excursions i visites a explotacions agrícoles, cooperatives, indústries, comercialitzadores, mercats, fires, etc. I promou totes aquelles activitats que dinamitzen i consoliden una actitud empresarial entre els nostres socis i el sector agrari en general.
Presidents
Presidents de l'Excel·lentíssim Institut Agrícola Català de Sant Isidre
- Sr. Joaquim Desvalls i Sarriera, Marquès d'Alfarràs, 1851-1860[1]
- Sr. Marquès de la Quadra, 1860-1862
- Sr. Ignasi Despujol i Dusay, Comte de Fonollar, 1862-1866
- Sr. Miquel de Foixà, 1866-1868
- Sr. Ramon Maria de Sentmenat i Despujol, Marquès de Ciutadilla 1869-1870
- Sr. Francesc de Casanova i de Mir, 1871-1872
- Sr. Pelagi de Camps i de Matas, Marquès de Camps, 1872-1875[1]
- Sr. Josep Maria de Fivaller, 1875-1876
- Sr. Marquès de Palmerola, 1876-1882
- Sr. Pelagi de Camps i de Matas, Marquès de Camps, 1882-1889
- Sr. Ramon Maria de Sentmenat i Despujol, Marquès de Sentmenat, 1890-1892
- Sr. Benigne de Salas, 1892
- Sr. Silví Thós i Codina, 1892-1893
- Sr. Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, Marquès de Monistrol i de Aguilar, 1893-1897
- Sr. Carles de Camps i d'Olzinellas, Marquès de Camps, 1897-1901[1]
- Sr. Ignasi Girona i Vilanova, 1902-1907[1]
- Sr. Manuel Raventós i Domènech, 1907-1911[1]
- Sr. Eusebi de Puig i de Rich, 1911-1915
- Sr. Ignasi Girona i Vilanova, 1915-1923
- Sr. Carles de Fortuny i Miralles, Baró d'Esponellà, 1923-1931[1]
- Sr. Santiago de Riba i d'Espanya, 1931-1934[1]
- Sr. Josep Cirera Voltà, 1934-1936[1]
- Sr. Josep Bassedas i Montaner; 1936[1]
- Sr. Ignasi de Bufalà i de Ferrater, 1939-1940
- Sr. Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà (1940-46)[1]
- Sr. Francesc Xavier de Ros i de Dalmases, 1946-1948[1]
- Sr. Josep de Fontcuberta, Marquès de Vilallonga, 1948-1956
- Sr. Jordi de Camps i de Casanova, 1956-1961
- Sr. Lluís Desvalls, Marquès d'Alfarràs, 1961-1965
- Sr. Jesús Raventós Fatjó, 1965-1977
- Sr. Ignasi de Puig i Girona, 1977-1986
- Sr. Joaquim d'Abadal i Guitart, 1986-1994
- Sr. Baldiri Ros i Prat, 1994-
Referències
↑ 1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,101,11 «Institut Agrícola Català de Sant Isidre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
Caminal i Badia, Montserrat. La fundació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre: els seus homes i les seves activitats (1851-1901), 1989.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Agrícola Català de Sant Isidre |
- Institut Agrícola Català de Sant Isidre - Lloc web oficial
Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Fivaller - Institut Agrícola Català de Sant Isidre
