Barbastre



































































































Infotaula de geografia políticaBarbastre

Barbastro










Escut de Barbastre

Vista Barbastro Catedral (Huesca).JPG
Nucli antic de Barbastre amb la Catedral




Localització







42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ E / 42.033333333333°N,0.11666666666667°E / 42.033333333333; 0.11666666666667



Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província d'Osca
Capital de


Capital
Barbastro
Població
Total
16.944 (2018)
• Densitat
157,47 hab/km²
Gentilici
barbastrí, barbastrina
Idioma oficial
aragonès
Geografia
Superfície
107,598163 km²
Altitud
341 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Antonio José Cosculluela Bergua
Identificador descriptiu
Codi postal
22300
Zona horària
UTC+01:00

Codi de municipi INE
22048
Altres
Agermanament amb
Sent Gaudenç



Lloc web
www.barbastro.org
Modifica les dades a Wikidata

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.


La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.


La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals pròximes a 500 mm.[1]




Contingut






  • 1 Entitats de població


  • 2 Història


  • 3 Monuments


  • 4 Persones


  • 5 Referències


  • 6 Enllaços externs





Entitats de població




  • Burceat. Llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[2]


  • Cregenzán. Està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[4]



Història


Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la que estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.


Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell.


Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir (1066).


L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.


Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.



Monuments




  • Catedral de Santa Maria de l'Assumpció.


  • Palau Episcopal.

  • Palau dels Argensola



Persones



  • Eusebi Freixa i Rabassó


  • Teodoro Valdovinos, compositor i flautista.



Referències





  1. ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre


  2. ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat


  3. ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean


  4. ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán


  5. ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787. 




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Pàgina de l'ajuntament (castellà)

  • Sobre la batalla de Barbastre del 1064









Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Hivernacle

Eisenach