Tadeu II Montefeltro
Multi tool use
Tadeu II Montefeltro
|
| Biografia |
|---|
| Mort |
1r maig 1282 |
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Condottiero
|
| Família |
|---|
| Fills |
Taddeo Novello da Pietrarubbia 
Corrado Montefeltro de Pietrarubbia
Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia
Speranza Montefeltro de Pietrarubbia
|
| Pare |
Bonconte I Montefeltro
|
 |
Tadeu II Montefeltro va ser fill de Montefeltrano II Montefeltro. El 1253 va vendre la meitat del castell de Casole, que li havia donat el seu pare, al bisbe de Montefeltro i a la República de San Marino. En la divisió amb son germà Guiu I Montefeltro vers el 1255 li va correspondre el comtat sobirà de Pietrarubbia. El 1261 i 1265 va ser nomenat podestà de Rímini. El 1265 va rebre unes "breus" del Papa Climent IV per la seva afiliació al partit güelf.
El 1266 va usurpar el comtat de Montefeltro a son germà Guiu I Montefeltro al que va enderrocar.
El 1268 va rebre unes segones "breus" del Papa Climent IV. El 1270 Carles d'Anjou el va nomenar el seu vicari a Lucca. El 1273 va ser governador Pontifici del Patrimoni de Sant Pere i el 1281 va tenir el comandament de l'exèrcit del Papa. Guiu I Montefeltro li va fer la guerra perquè reclamava les seves antigues possessions, i li va cremar alguns castells, però es va poder mantenir amb ajut del Papa. Al seu testament encara va signar com a Comes Urbini (Comte d'Urbino) i va morir a Forli, en combat contra son germà, l'1 de maig de 1282. Fou llavors quan Guiu I va recuperar Montefeltro, però va respectar el comtat sobirà de Pietrarubbia pel fill de Tadeu II.
Va deixar nou fills: Corrado Montefeltro de Pietrarubbia, Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia, Tadeu Novello (va fugir de Pietrarubbia el 1298 al revoltar-se el poble però va ser capturat a Macerata Feltria i executat), Robert (bisbe de Montefeltro el 1282, deposat el 1284 i empresonat), Ubertino, Speranza Montefeltro de Pietrarubbia, Giovanna (morta en la revolta de Pietrarubbia el 8 de juny de 1298), Filippuccio (fill natural, mort en la revolta de Pietrarubbia el 8 de juny de 1298) i Rinald.
WNa,F twZHTZhsi6Eykk 5Bq6QrC7,sD9Zbn4NNJa
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
