Guiu I Montefeltro
Multi tool use
Guiu I Montefeltro
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
1223 (Gregorià)
San Leo
|
| Mort |
29 setembre 1298 (Gregorià) (74/75 anys)
Assís
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Condottiero i polític
|
| Orde religiós |
Família franciscana
|
| Altres |
|---|
| Títol |
Comte
|
| Fills |
Frederic I Montefeltro
Bonconte Montefeltro
Conrat Montefeltro
|
| Pare |
Montefeltrano II Montefeltro
|
 |
Guiu I Montefeltro (1223-1298) va ser fill i successor de Montefeltrano II Montefeltro el 1255 al comtat de Montefeltro, al comtat de Pietrarubbia, i a Urbino.
El 1266 va ser enderrocat per son germà Tadeu II Montefeltro però va recuperar el poder el 1282 a la mort de l'usurpador, i al mateix temps es va apoderar de Cesena, Forlì, Senigallia i Jesi, de les que es va proclamar senyor sobirà (1 de maig de 1282), i de part de la Romanya güelfa; al cap d'uns mesos, el 1283 el poble es va tornar a revoltar i va aclamar com a senyor al Papa; les tropes del Papa el van expulsar de tots els seus dominis.
El 13 de maig del 1289 va ser proclamat senyor sobirà de Pisa però en va ser deposat en virtut del tractat de Fucecchio del 12 de juliol de 1293. Llavors el Papa Bonifaz VIII el va perdonar i li va retornar els comtats de Montefeltro i Urbino, però cansat i desil·lusionat es va fer frare franciscà professant els vots el 17 de novembre de 1296.
Va morir a Assís el 29 de novembre de 1298 i va ser enterrat a Urbino. Es va casar amb Manentessa di Ghiaggiolo, filla del comte Guiu de Ghiaggiolo, i per l'herència de la seva muller (germana del darrer comte Ubert) Guiu I va fer la guerra als Malatesta (Pau Malatesta va heretar per matrimoni amb Orabile Beatrice, filla d'Ubert) però va renunciar als drets successoris el 1269. Es va casar per segon cop amb una tal Constança que es va fer monja el 1296 al mateix temps que el marit.
Va deixar cinc fills: Frederic I Montefeltro, Conrat Montefeltro, Ugone (membre del capítol de la Catedral de San Leo, deposat el 1283 i empresonat), Bonconte Montefeltro i Micarda (casada amb Paganino della Torre, senyor-capità i defensor del poble de Milà)
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
LCCN: n86095772
VIAF: 48249041
|
9,C0EC azknH C,ndIURbD4f fz7iKtp4idUDMQFy8
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
