Ngtjyty

Siletz

Tipus	confederació
Geografia
Originari de	Siletz
Estat	Estats Units d'Amèrica
Lloc web	http://www.ctsi.nsn.us/

La Tribu Confederada dels Siletz és una confederació reconeguda de tribus ameríndies, la major part que parlen una llengua salish, i d'altres na-dené, takelma, yakona i coos. En total són 27 tribus que ocupen un territori entre el nord de Califòrnia i el sud de Washington. Eren tribus molt diferents en llengua i cultura i el 1855 foren traslladades a l'actual reserva Siletz.

Delores Pigsley, cap tribal del Siletz

Costums

Totes elles tenen moltes coses en comú: les cases de planxes de cedre amb saunes col·lectives, elegants canoes de cedre, els vestits femenins (faldilles de fibra de cedre) i masculins (camises de pell de dant). També tenen en comú la seva dieta, a base d'arrels, baies, aglans, salmó, cacera i alguns insectes, els arcs de cacera i les cistelles amb dibuixos d'ones. Capturaven esclaus de les tribus enemigues i la descendència seguia la línia paterna.

Demografia

La tribu tenia 4.804 membres registrats en 2011.^[1] Entre les tribus traslladades a la reserva hi havia les Rogue River, shasta, Scoton, Shasta costa, Grave Creek, chetco, coquille, tolowa-tututni, i petits nombres de siuslaws, coos, i kuitsh. Els siletz pròpiament dits es podien dividir en les tribus:

• 
  Upper Rogue River o shasta:
  
  
  
  • John's Band 172
    
  
  
  • George's Band 222
    
  
  
  • Joseph James's Band 160
    
  
  
  
  

• 
  Tribus de la Costa:
  
  
  
  • Joshuas's Band 179
    
  
  
  • Choallie's Band 215
    
  
  
  • Totoem's Band 202
    
  
  
  • Macanotin's Band 129
    
  
  
  • 
    Shasta costa 110
    
  
  
  • Port Orford (Qua-to-mah band) 242
    
  
  
  • 
    Upper Coquille 313
    
  
  
  
  

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 2.707 membres de la Confederació Siletz. Els membres de les tribus coos, siuslaws, takelmes, tututnis i altres eren censats a part.

Tribus

Les tribus de la confederació són

• 
  Alsea, inclosos els Yaquina
  


• 
  Chinook, inclosos Clatsop
  


• Coos


• 
  Kalapuyes, inclosos santiam, tualatin, yamhill, yoncalla, banda Marys River i altres


• 
  Lower Umpqua i Siuslaws
  


• Molales


• 
  Shasta, including Klamath River people


• 
  Rogue River, inclosos Shasta, Applegate, Galice Creek, o altres pobles atapascans


• Klickitats


• 
  Takelmes, inclosos Dagelma, Latgawa, i Cow Creek


• 
  Tututni, amb les bandes atapascanes del sud-oest d'Oregon:
  
  
  
  • Applegate River
  
  
  • Chetco
  
  
  • Chasta costa
  
  
  • Euchre Creek
  
  
  • Flores Creek
  
  
  • Galice Creek
  
  
  • Mikonotunne
  
  
  • Naltunnetunne
  
  
  • Pistol River
  
  
  • Port Orford
  
  
  • Sixes
  
  
  • Tolowes
  
  
  • Upper Umpqua
  
  
  • Upper Coquille
  
  
  • Yashute
  
  
  
  


• 
  Tillamooks
  
  
  
  • Siletz
  
  
  • Salmon River
  
  
  • Nestucca
  
  
  • Nehalem
  
  
  • 
    Tillamook Bay i altres.^[2]
    
  
  
  
  

Història

vers els 1700 van mantenir els primers contactes amb mercaders europeus, que aviat els van transmetre malalties com la verola, la grip i altres. Cap al 1850 es trobà or al riu Rogue, i en restaven uns 6.000. L'arribada dels colons blancs i la Guerra del Riu Rogue provocà que els supervivents fossin traslladats a una reserva el 1855, unes 90 milles al llarg de la costa, però el 1876 foren traslladats més al nord. la vida era a la reserva era depriment i patiren l'aculturació de mans dels predicadors metodistes i catòlics.
Per la Llei Pública 588 del 1956 se'ls aplicà la Termination, de manera que la terra tribal fou totalment venuda, llevat els 36 acres del cementiri, i els drets de pesca i cacera anul·lats. Els obligaren a pagar impostos, però no podien acollir-se a la sanitat pública. Això generà moltes protestes, de manera que el 1977 els fou restaurat l'estatut tribal. El 1992 recuperaren novament l'autogovern.

Referències

Enllaços

• Pàgina de la Confederated Tribes of Siletz