Vedisme

Multi tool use
El vedisme (vers 1800 - 900 aC) va ser un conjunt de creences i de ritus religiosos basats en els quatre Vedes, considerats el fonament del pensament indi, que més tard es va desenvolupar amb el bramanisme i l'hinduisme. No s'ha pogut establir arqueològicament quina va ser la civilització que donà origen a aquesta religió.
Textos
La religió es basa en els quatre antics textos sànscrits anomenats Vedes,[1] que són recopilacions d'himnes, col·leccions d'oracions i fórmules de consagració i expiació dirigides als déus:
- El Rig-veda (el ‘Veda dels himnes’) és el text més antic de la literatura de l'Índia, de mitjan II mil·lenni aC. És un text epicoreligiós amb 1.028 himnes (denominats rig) dedicats a múltiples divinitats.
- El Sama-veda (o ‘Veda cantable’), que consisteix en un 96% d'himnes del Rig-veda, ordenats de manera diferent.
- El Yàjur-veda (o ‘Veda del sacrifici’), que consisteix en una tercera part d'himnes del Rig-veda.
- L'Àtharva-veda (o ‘el Veda del savi Àtharvan’), himnes per a contrarestar malediccions en un sacrifici de foc.
Els textos d'aquest període vèdic, escrits en un tipus antic de sànscrit anomenat sànscrit vèdic, són principalment els quatre samjitas o textos principals vèdics, tot i que també es consideren com a vèdics els textos dels Brahmanas.
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vedisme 
|
↑ «Religions de l'Índia» (en castellà). elportaldelaindia.com/, 2011. [Consulta: juny 2014].
Pensament de l'Índia
|
Conceptes |
ahimsa · àixrama · atman · braman · ixvarà · guna · karma · maya · nirvana · prana · puruixa · samsara · txakra · puruixartha (artha, kama, dharma, mokxa)
|
|
Divinitats |
Trimurti · deva-devi · asura · vahana · avatara
|
Història |
vedisme · bramanisme · hinduisme (vixnuisme, xactisme, xivaisme, smarta) · budisme · budisme tibetà · jainisme · sikhisme · cristianisme · islam
|
Escoles |
àstika-nàstika · samkhya · nyaya · ioga · vaixesika · mimamsa · vedanta (dvaita, advaita, visistadvaita) · carvaka · tantra
|
Personalitats |
Manu · Rixis · Vyasa · Yajnavalkya · Siddharta Gautama · Mahavira · Patanjali · Kanada · Kapila · Jaimini · Chanakya · Akxapada Gautama · Nagarjuna · Padmasambhava · Vasubandhu · Gaudapada · Govinda Bhagavatpada · Adi Xankara · Vācaspati Miśra · Ramanuja · Ramakrishna · Dayananda Saraswati · Madhvacharya · Vidyaranya · Nanak · Vivekananda · Rabindranath Tagore · Ghandi · Sri Aurobindo · Krishnamurti · Sarvepalli Radhakrishnan · Sarada Devi · Ramana Maharshi · Tirumalai Krishnamacharya
|
Escriptures |
xruti-smriti · veda · upaveda · vedanga · upanixad · purana · itihasa · sutra · Manu Smriti · tipitaka · Adi Granth
|
Altres nocions |
Cultura: mitologia índia · art de l'Índia · calendari · medicina tradicional · alimentació · sistema de castes · Vocabulari: guru · sadhu · bhakti · àixram · samnyasin · dàrxana · sadhana · mantra · shri · swami
|
agyV5hv054,hZd8fGpXvw5El4mHWWcF0ce23LM4QQ4c9UrlbfBHiBcKam
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...