Abu Bakr ibn Mihran Xah
Multi tool use
Abu Bakr ibn Mihran Xah
|
 |
Abu Bakr ibn Miran Xah fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental). El 1403 fou nomenat governador de l'Iraq Arabí amb seu a Bagdad però supeditat al seu germà Muhammad Umar Mirza. Se li va assignar també la custòdia del seu pare Miran Xah. A la mort de Tamerlà el 18 de febrer de 1405 els dos germans es van enfrontar i finalment Abu Bakr es va imposar i va entrar a la capital Tabriz el 1405. Umar va recuperar la ciutat però els seus soldats van fer actes contra la població que es va revoltar i va cridar a Abu Bakr que la va recuperar. El 1406, absent Abu Bakr, el cap turcman rebel Bistam Djagir va entrar a la ciutat però se'n va retirar en acostar-se Shaykh Ibrahim de Xirvan que el 1406 va entregar Tabriz a l'emir Ahmad Djalayr (de la família djalayàrida). La ciutat va patir la pesta el mateix 1406 el que la va salvar de ser atacada per Abu Bakr. El 4 d'octubre de 1406 Abu Bakr fou derrotat pel cap turcman dels Qara Qoyunlu, Qara Yússuf prop de Nakhitxevan.[1] Durant la fugida dels timúrides les tropes victorioses van entrar a Tabriz i la van saquejar. Qara Yússuf va ocupar Sultaniyya i va traslladar la població a Tabriz (i a Ardabil i Maragha). El contraatac de'Abu Bakr, ajudat ara pel cap turcman Bistam Djagir, fou desfet a la batalla de Sardarud a 8 km al sud de Tabri (16 o 21 d'abril de 1408 de 1408), en la que va morir el seu pare Miran Xah, que fou enterrat al cementiri de Surkhab a Tabriz (1408).[2] Abu Bakr va mantenir la lluita fins que va morir el mateix 1408.
Notes
↑ The Struggle for Supremacy in Persia after the death of Tīmūr per W. de Gruyter
↑ Qara Yússuf va fer matar al soldat que havia matat a Miran Xah, i va declarar que si l'hagués agafat viu, l'hauria tractat amb la dignitat que es mereixia
Referències
- , V. Minorsky [C.E. Bosworth]; Blair, Sheila S.. "Tabrīz." Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 24 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/tabriz-COM_1137>
VGcYfrQCaxMhvU2AxKY703s,xxFRRK DkmyFCNWWFA,ik xweScNTB,A9,oz9F3h5EfjS
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
