José Canet Vercher









































Infotaula de personaPepe Canet Vercher
Biografia
Naixement
1992 (26/27 anys)
Altres noms
Pepe de la Llosa (2010–2017)
Gaudi (2017–)
Alçària
1,82 m
Pes
75 kg
Activitat
Període d'activitat
2010 –
Disciplina esportiva
Pilota a raspall
Posició a l'equip
Rest
Modifica les dades a Wikidata

José Canet Guadi és un pilotari professional lloser nascut el 1992: anunciat fins 2017 com a Pepe de la Llosa,[1]
Guadi juga a pilota a raspall en la posició de rest[2]
des que va debutar, en 2010, al Trinquet Balduino.
La segona meitat del 2015 va patir molèsties al colze que el van apartar de les canxes de joc.[3][4]



Palmarés[5]



  • Subcampió de l'Individual Professional del 2014 (3/01/15)[6][7]

  • Subcampió de la Lliga Professional de Raspall del 2013[8]
    • Campió Màster Professional Generalitat Valenciana 2013

      • Subcampió sub23 per parelles 2013[9]

      • Campió sub23 Individual 2012[9]






Referències





  1. ↑ Javier Cid «Pepe canvia el seu nom per Guadi per a 'començar una nova etapa'». PilotaViu, 03-04-2017 [Consulta: 30 març 2018].


  2. ↑ «Pepe pega primer». Pilota Valenciana, 27-02-2017.


  3. ↑ «Canvis en la segona Jornada del Trofeu Mixt Savipecho». ValNet, 27-02-2017.


  4. ↑ «Pepe reapareix al trinquet de la Llosa de Ranes». ValNet, 27-02-2017.


  5. ↑ «Perfil de pilotari de Pepe». PilotaVeu, 27-02-2017.


  6. ↑ PilotaVeu, Redacció «Marrahí nou campió Individual de Raspall». PilotaVeu, 28-02-2017.


  7. ↑ Zuluaga, Carlos «Marrahí y Pepe se disputan el reinado en pelota valenciana». manista.com, 28-02-2017.


  8. ↑ «Crónica del Deporte Valenciano 2013». Levante·EMV-Superdeporte, 01-03-2017, pàg. 199.


  9. ↑ 9,09,1 «Premis 9 d'octubre de 2012». Ajuntament de La Llosa de Ranes, 28-02-2017.




Enllaços externs



  • Final Individual 2014. Bellreguard 03/01/2015., Levante TV.



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more