Partit Nacional Bretó
Multi tool use
Partit Nacional Bretó
| Dades bàsiques |
|---|
| Tipus entitat |
partit polític
|
| Ideologia |
nacionalisme bretó
|
| Història |
|---|
| Fundació |
1931 |
| Dissolució |
1944 |
| Activitat |
|---|
|
|
|
| Organització i govern |
|---|
Seu central |
|
| Presidència |
François Debeauvais
|
|
 |
Bandera del Partit Nacional Bretó
El Partit Nacional Bretó (bretó Strollad Broadel Breizh) fou un partit polític bretó de caràcter obertament nacionalista, que funcionà del 1933 al 1944.
Fou fundat el 1933 per Olier Mordrel amb altres antics militants del Partit Autonomista Bretó. El seu caire era decididament nacionalista, i els continguts corporatius i autoritaris profeixistes es barrejaven amb l'acció directa i l'insurrecionalisme influït pel Sinn Féin irlandès, malgrat haver adoptat la resolució de caràcter ideològic na ruz na gwenn ("Ni roig ni blanc" en referència a esquerra o dreta), i al qual se li uniren Frañsez Debauvais, Yann Goulet, Yann Bricler, Guiyesse i Celestin Lainé, qui proposaria la creació d'un kardevenu (exèrcit armat), que prendrà el nom de la bandera bretona, Gwenn ha Du (Blanc i Negre) que cometria alguns estralls. També mantenien contactes amb l'organització Ahneherbe dels SS i el cercle de celtòlegs de Munic per via indirecta dels autonomistes alsacians, intensificada del 1938 al 1939.
El 1933 Olier Mordrel aprovaria el programa del partit, Strolladar ar Gelted Adsavet (Per un partit bretó dels celtes reviscolats), on afirmava que el partit aspirava a la construcció d'un estat bretó amb colònies que annexionarien regions limítrofes; també volia excloure dels càrrecs públics als "estrangers i races llatines", es mostra partidari de la petita i mitjana propietat però alhora vol socialitzar la gran propietat (com a via intermèdia entre el capitalisme i el socialisme).
El 1941 va patir l'escissió del filonazi Moviment Obrer Social-Nacional Bretó.
| Registres d'autoritat |
BNF: cb12247536p
VIAF: 151057413
ISNI: 0000 0001 0141 5433
|
n0uYO4PB7 TFYvNS,n0XYmVEp,Obp,1zJOd92D 5egvf1UijSBAZXQkUwPxX 0Lo,M0UGBWUnNbuLtesODiIoCB,vyW0IPK
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
