Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41

Multi tool use
Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41
|
|
Dades bàsiques |
Tipus entitat |
organització sense ànim de lucre
|
Història |
Fundació |
1983 |
Activitat |
|
|
Organització i govern |
Seu central |
|
Altres dades |
Premi(s) |
- (1999) Premi Creu de Sant Jordi
|
|
 |
Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 és una associació fundada el 1983 que agrupa els excombatents de la guerra civil espanyola pertanyents a la lleva republicana de 1941, coneguda popularment com la lleva del Biberó,[1] uns 27.000 joves d'entre 17 i 18 anys que el 12 d'abril del 1938 van ser mobilitzats per la Segona República Espanyola a Catalunya i que tres mesos després van participar en la batalla de l'Ebre; també integra soldats de la mateixa generació que van fer la guerra amb l'exèrcit franquista.
Cada any organitza trobades al Monument a la Pau que han impulsat al Mirador de la serra de Pàndols (Terra Alta).[2] El 1999 van rebre la Creu de Sant Jordi.[3]
Vegeu també
Referències
↑ «3.669 biberons. Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
↑ «Andreu Caralt: 'Els biberons van perdre la seva joventut'». Diari de Tarragona, 26-07-2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
↑ «Reunió del delegat del Govern i la portaveu de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 amb la ministra de Defensa». Generalitat de Catalunya, 22-09-2010. [Consulta: 10 desembre 2017].
Creus de Sant Jordi 1999
|
Rafael Alberti · Josep Altet · Maria Teresa Barata · Joaquim Barraquer · Martí Boada · Mercè Bruquetas · Rafael Caria · Antonio Colinas · John Elliott · Antonio Gades · Vicenç Ferrer · Climent Forner · Joan Guinjoan · Johannes Hösle · Bernat Lesfargues · Jordi Llimona · Josefina Matamoros · Fèlix Millet1 · Pere Miró · Joaquim Molas · Rafael Moneo · Josep Lluís Ortega · Jordi Pàmias · Raimon Panikkar · Josep Joan Pintó · Leopold Pomés · Pere Portabella · Anna Ricci · Leopold Rodés · Francesc Rovira-Beleta · Josep M. Rovira · Xavier Rubert de Ventós · Màrius Sampere · Carles Santos · Isabel-Clara Simó · Antoni Subias · Estanislau Torres · Montserrat Vayreda · Antònia Vicens · Antoni Vila · Jill R. Webster ·
Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 · Associació de Paràlisi Cerebral · Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya · Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya · Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya · Federació Catalana de Patinatge · Fundació Esclerosi Múltiple · Institució Catalana d'Història Natural · Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Reial Club de Tennis Barcelona · Revista Econòmica de Catalunya
1Condecoració retirada el 2009 pel Cas Millet.
|
|
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018
|
nrqMUy Liy4H,P5 2 6FyOr,D1Ny7Hheix1yRpmpWbUFIxEE7N38Wg,co2j H1GSoVDjztBGU,a5vhW1aIc,0wMmpgiY5e9I,E9gP0vvVY,A
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...