Torben Grael
Multi tool use
Torben Grael
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
22 juliol 1960 (58 anys)
São Paulo
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Patró de vaixell
|
| Esport |
vela esportiva
|
|
| Participà en |
|---|
| Data |
Activitat
|
|
| 2004 |
Jocs Olímpics d'estiu de 2004 |
|
| Lloc web |
Lloc web oficial
|
 |
Medaller
|
|---|
Vela esportiva
|
|---|
Jocs Olímpics
|
|---|
| Plata |
Los Angeles 1984 |
classe Soling
|
| Bronze |
Seül 1988 |
classe Star
|
| Or |
Atlanta 1996 |
classe Star
|
| Bronze |
Sydney 2000 |
classe Star
|
| Or |
Atenes 2004 |
classe Star
|
Campionat del Món
|
|---|
| Plata |
Sarnia 1985 |
Soling
|
| Or |
Cleveland 1990 |
Star
|
| Plata |
Cannes 1991 |
Star
|
| Bronze |
San Diego 1994 |
Star
|
| Plata |
Laredo 1995 |
Star
|
| Bronze |
Rio de Janeiro 1996 |
Star
|
| Plata |
Portorož 1998 |
Star
|
| Plata |
Marina del Rey 2002 |
Star
|
| Plata |
Buenos Aires 2005 |
Star
|
Torben Grael (São Paulo, Brasil 1960) és un regatista brasiler, ja retirat, que ha aconseguit guanyar un total de cinc medalles olímpiques.
Biografia
Va néixer el 22 de juliol de 1960 a la ciutat brasilera de São Paulo. És germà del també regatista i medallista olímpic Lars Grael.
Carrera esportiva
Va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on aconseguir guanyar la medalla de plata en la prova masculina de soling al costat de Daniel Adler i Ronaldo Senfft. En els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 realitzats a Seül (Corea del Sud) va aconseguir la medalla de bronze en la classe Star al costat de Nelson Falcao. En els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Espanya) va finalitzar onzè en aquesta mateixa prova al costat de Marcelo Ferreira, si bé en els Jocs Olímpics d'estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) van aconseguir la medalla d'or. En els Jocs Olímpics d'estiu del 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) es feren amb la medalla de bronze, si bé en els Jocs Olímpics d'estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia) tornaren a aconseguir la medalla d'or.
Al llarg de la seva carera ha guanyat 9 medalles en el Campionat de Món de vela, destacant una medalla d'or l'any 1990.
L'any 2000 fou el guanyador de la Copa Louis Vuitton i posteriorment finalista de la 30a Copa Amèrica de vela amb el vaixell "Luna Rossa", perdent davant el "Team New Zealand". Semifinalista de la Copa Louis Vuitton l'any 2003, fou finalista d'aquesta competició en la prova realitzada a València l'any 2007. Fou el guanyador de la Volvo Ocean Race amb el vaixell "Ericsson 4" la temporada 2008/2009.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torben Grael
|
(anglès) www.sports-reference.com - Torben Grael
Prêmio Brasil Olímpico
|
|---|
| Homes |
- 1999: Gustavo Kuerten
- 2000: Gustavo Kuerten
- 2001: Robert Scheidt
- 2002: Nalbert Bitencourt
- 2003: Fernando Meligeni
- 2004: Vanderlei de Lima
- 2005: João Derly
- 2006: Giba
- 2007: Thiago Pereira
- 2008: César Cielo
- 2009: César Cielo
- 2010: Murilo Endres
- 2011: César Cielo
- 2012: Arthur Zanetti
- 2013: Jorge Zarif
- 2014: Arthur Zanetti
- 2015: Isaquias Queiroz
|
| Dones |
- 1999: Maurren Maggi
- 2000: Leila Barros
- 2001: Daniele Hypólito
- 2002: Daniele Hypólito
- 2003: Daiane dos Santos
- 2004: Daiane dos Santos
- 2005: Natália Falavigna
- 2006: Laís Souza
- 2007: Jade Barbosa
- 2008: Maurren Maggi
- 2009: Sarah Menezes
- 2010: Fabiana Murer
- 2011: Fabiana Murer
- 2012: Sheilla Castro
- 2013: Poliana Okimoto
- 2014: Martine Grael & Kahena Kunze
- 2015: Ana Marcela Cunha
|
Trofeu Adhemar
|
- 2001: Nelson Prudêncio
- 2002: João Gonçalves Filho
- 2003: Amaury Pasos
- 2004: Maria Lenk
- 2005: Agberto Guimarães
- 2006: Aída dos Santos
- 2007: André Gustavo Richer
- 2008: João Havelange
- 2009: Joaquim Cruz
- 2010: Éder Jofre
- 2011: Bernard Rajzman
- 2012: Hortência Marcari
- 2013: Torben Grael
- 2014: Vanderlei Cordeiro de Lima
- 2015: Gustavo Kuerten
|
| Elegits pels aficionats |
- 2014: Flávia Saraiva
- 2015: Thiago Pereira
|
| Registres d'autoritat |
VIAF: 102963534
ISNI: 0000 0000 7307 9312
|
2 e 3,K gQHW 1WAmRz CCh,3a97K3tUqJqk4EcQ9vA4ogiCsLiEcCoTYmc1Grlvv2WZorjtLcXkL4kPrmdiuPWv
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
