Sant Julià d'Argentona
Multi tool use
Sant Julià d'Argentona |
|---|
|
| Dades |
|---|
| Tipus |
església
|
| Característiques |
|---|
| Estil arquitectònic |
Gòtic tardà |
| Altitud |
88 m |
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
Maresme |
Argentona
|
| Localització |
Pl. de l'Església |
|
41° 33′ 15″ N, 2° 24′ 03″ E / 41.554066666667°N,2.4007944444444°E / 41.554066666667; 2.4007944444444Coord.: 41° 33′ 15″ N, 2° 24′ 03″ E / 41.554066666667°N,2.4007944444444°E / 41.554066666667; 2.4007944444444
|
|
|
| IPA |
|---|
| Identificador |
IPAC: 8309
|
|
|
 |
Sant Julià d'Argentona és una església gòtica d'Argentona (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
És una església de planta de creu llatina, nau central i dues laterals i claus de volta esculpides. La façana està feta de pedra de Montjuïc. La portada és decorada per una bella rosassa i la flanqueja el campanar, quadrat i emmerletat, amb un rellotge. A la façana hi ha dos sarcòfags procedents de Sant Pere de Clarà.[1] És un bell exemple del gòtic tardà.[1] Actualment a l'altar major hi ha uns tapissos de la primera època de Grau Garriga, de tema eucarístic.[1] Conté uns merlets i diversos elements decoratius que estan essent restaurats seguint l'estil del campanar.[1]
Història
Aquesta església és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Al segle XVI el creixement de la població degué ser important, ja que se substituí la primitiva església parroquial de Sant Julià per l'edifici que encara es manté, bastit als anys 1515-1539. Fou bastida pels mestres de cases Miquel Canut, gironí, i el francès Perris absolut, sota la iniciativa del famós ardiaca barceloní Lluís Desplà, aleshores rector d'Argentona. Fou restaurada el 1897 per Puig i Cadafalch. L'important retaule gòtic de Nicolau Credença, notable pintor napolità, fet amb Antoni Rupit i Jaume Forner, la magnífica trona renaixentista i el retaule del roser foren destruïts l'any 1936.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià d'Argentona
|
↑ 1,01,11,21,31,4 «Sant Julià d'Argentona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2016].
965K7,7qjbIy5Zgfq4UQ520VnYl,GbfNkon2OO99ht4mAmYoE
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
