André Chénier
 (dècada del 1790) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) André-Marie Chénier 30 octubre 1762 Istanbul |
| Mort | 25 juliol 1794 (31 anys) París |
| Causa de mort | Guillotina |
| Lloc d'enterrament | cementiri de Picpus |
| Grup ètnic | Grecs |
| Educació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Moviment | Neoclassicisme |
| Família | |
| Pares | Louis de Chénier, Elisabeth Santi Lomaca  |
| Germans | Marie-Joseph Chénier |
| Premis | |
| |
 | |
André Marie de Chénier (Istanbul, 30 d'octubre de 1762 - París, 25 de juliol de 1794), anomenat André Chénier, fou un poeta en llengua francesa.
Va nàixer a Istanbul,[1] (l'antiga Constantinoble), va traduir des de l'adolescència poetes grecs i va estar fascinat per la poesia clàssica. Va anar a França, i va freqüentar els ambients literaris i els salons aristocràtics.
Rere haver treballat com a secretari a l'ambaixada de França a Londres durant tres anys (1787-1790), va tornar i va participar en la revolució francesa, però va esdevenir un defensor fervent de la llibertat i va participar sobretot en la defensa de Lluís XVI. Va col·laborar al Journal de Paris (periòdic de París), òrgan dels moderats, i va condemnar els excessos en violents articles contra Jacques Pierre Brissot, Jean-Paul Marat i d'altres.
Va ser detingut el 7 de març de 1794, empresonat a Saint-Lazare, condemnat a mort i executat el 25 de juliol. Hom suposa que va ser soterrat amb les altres víctimes d'"el Terror" al cementeri de Picpus a París.
El seu destí va inspirar dues òperes: la molt coneguda d'Umberto Giordano, Andrea Chénier, l'estrena de la qual va tenir lloc a La Scala de Milà, el 28 de març de 1896; i la molt menys difosa André Chénier, del compositor nord-català Josep Coll.
Vegeu també
- Charlotte Corday
Referències
↑ http://global.britannica.com/biography/Andre-Marie-de-Chenier
Bibliografia
Elegies (1791)
Odes (1791)
Le Jeu de Paume (1791)
Aux Suisses de Châteauvieux (1792)
Iambes (1794)
Les Bucòliques, pòstum (1819)
