Pió

Multi tool use
Pió
 Estructura interna d'un pió positiu (π+)
|
Classificació |
Mesó
|
Composició |
Dos quarks:
• π+ : ud¯{displaystyle u{overline {d}}}
• π0 : uu¯/dd¯{displaystyle u{overline {u}}/d{overline {d}}}
• π− : u¯d{displaystyle {overline {u}}d}
|
Grup |
Mesons |
Interaccions |
Forta |
Símbol |
• π+ • π0 • π−
|
Antipartícula |
• π+→{displaystyle to } π−
• π0→{displaystyle to } π0
• π−→{displaystyle to } π+
|
Teorització |
Hideki Yukawa (1935) |
Descoberta |
Cecil Powell, César Lattes, and Giuseppe Occhialini (1947) |
Tipus |
3 (+,0,-) |
Massa |
• π+ : 139,6 MeV/c2
• π0 : 135,0 MeV/c2
• π− : 139,6 MeV/c2
|
Vida mitjana |
• π+ : 2,60·10-8 s
• π0 : 0,83·10-16 s
• π− : 2,60·10-8 s |
Càrrega elèctrica |
• π+ : 1 e
• π0 : 0 e
• π+ : −1 e |
Espín |
0 |
Encant |
0 |
Fons |
0 |
Isoespín |
1 |
Paritat |
-1 |
Paritat G |
- |
Paritat C |
- |
 |
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−. Els pions són els mesons més lleugers.
Propietats bàsiques
Els pions tenen espín zero; són, per tant, bosons, i els formen només quarks de la primera generació, és a dir: quarks u i d (pertanyen també a la família dels hadrons). Els quarks u i anti-d són els quarks de valència de π+ i per a π- ho són l'anti-u i el d. La superposició dels estats amb el nivell d'energia més baix i amb quarks de valència u–anti-u i d–anti-d formen el π0. La massa dels mesons π± és de 139,57018 ± 0,00035 MeV i la vida mitjana de (2,6033 ± 0,0005)·10-8 segons. En el cas de π0 la massa és de 134,9766 ± 0,0006 MeV i la vida mitjana de (8,4 ± 0,6)·10 -17 segons (masses i vides mitjanes extretes del Particle Data Group Booklet, juliol de 2004).
En el cas de π± les desintegracions principals són en un muó i un neutrí i, per tant, es fan mitjançant la interacció dèbil:
- π+→μ++νμ{displaystyle pi ^{+}to mu ^{+}+nu _{mu },}

- π−→μ−+ν¯μ{displaystyle pi ^{-}to mu ^{-}+{bar {nu }}_{mu },}

En el cas de π0 aquesta és:
- π0→2γ{displaystyle pi ^{0}to 2gamma ,}

En aquest cas, la interacció electromagnètica n'és la responsable i és per això que la vida mitjana de π0 és més curta que en els casos de π±.
Enllaços externs
Model estàndard de física de partícules
|
Elementals |
Fermions |
Quarks |
u · d · c · s · t · b
|
Antiquarks |
u · d · c · s · t · b
|
|
Leptons |
e- · μ- · τ- · ν (νe · νμ · ντ)
|
Antileptons |
e+ · μ+ · τ+ · ν (νe · νμ · ντ)
|
|
|
Bosons |
Gauge |
γ · g · W± · Z · E38
|
Escalar |
H0
|
|
Altres |
Fantasmes |
Hipotètiques |
Supercompanyes |
Sfermions |
Squarks |
u͂ · d͂ · c͂ · s͂ · t͂ · b͂ |
Sleptons |
e͂ · μ͂ · τ͂ · ν͂ (ν͂e · ν͂μ · ν͂τ) |
|
Gaugins |
B͂ · γ͂ · g͂ · G͂ · W͂ · Z͂ |
Altres |
Axí · Carreguí · Higgsí · Neutralí
|
|
Altres |
A0 · D · Fermió de majorana · Fotó magnètic · G · Gravifotó · Inflató · Leptoquark · J · m · neutrí estèril · Preó · Taquió · X · Y · W' · Z'
|
|
|
Compostes |
Hadrons |
Barions |
Nucleons |
p · n · p · n
|
Hiperons |
Δ · Λ · Σ · Ξ · Ω
|
|
Mesons & Quarkonia
|
π · ρ · η · η' · φ · ω · J/ψ · ϒ · θ · K · B · D · T
|
|
Altres |
Nucli atòmic · Àtom · Diquark · Àtom exòtic ( Positroni · Muoni · Tautoni · Oni ) · Superàtoms · Molècula
|
Hipotètiques |
Hadrons exòtics |
Barions exòtics |
Dibarió · Pentaquark · Skyrmió
|
Mesons exòtics |
Bola de gluons · Tetraquark
|
|
Altres |
Molècula mesònica · Pomeró
|
|
|
Quasipartícules |
Solitó de Davydov · Excitó · Holó · Magnó · Fonó · Plasmaró · Plasmó · Polaritó · Polaró · Rotó · Trió
|
Descartades |
Partó |
Llistes |
Llista de partícules · Cronologia de la física de partícules · Llista de Particle Data Group
|
Llibres (anglès)
|
Book:Particles of the Standard Model · Book:Hadronic Matter · Book:Leptons · Book:Quarks
|
Viccionari
1iJucqqG3Y 7,V,aAFUPQFtt5Z6cX35rl1gspf i08,Q
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...