Johann Gottlieb Naumann

Multi tool use
Johann Gottlieb Naumann

|
Biografia |
Naixement |
17 abril 1741 Blasewitz
|
Mort |
23 octubre 1801 (60 anys) Dresden
|
Lloc d'enterrament |
Dresden
|
Educació |
Kreuzschule
|
Activitat |
Ocupació |
Compositor i director d'orquestra
|
Gènere artístic |
Òpera, simfonia i música clàssica
|
Professors |
Gottfried August Homilius, Giuseppe Tartini i Giovanni Battista Martini
|
Obra |
Obres destacables |
Q10511085 
|
Família |
Fills |
Karl Friedrich Naumann Moritz Ernst Adolf Naumann 
|
|

|
 |
Johann Gottlieb Naumann (Blasewitz, Saxònia, 17 d'abril de 1741 - Dresden, 23 d'octubre de 1801) fou un compositor alemany.
Va estudiar música (piano i orgue) a Dresden. Per a la cort de Gustau III de Suècia va compondre òperes, com Gustaf Wasa (1786), damunt text suec del rei mateix, oratoris i música de cambra.
Va escriure òperes sobre texts de Metastasio, com Alessandro nelle Indie (1767) i La clemenza di Tito (1769).
Més endavant va treballar a Copenhague, però finalment va tornar a Dresden, on va fer de professor tenint entre altres alumnes a Deogracias Bachmann.[1] L'any 1792 es va casar amb Catarina von Grodtschilling, filla del vicealmirall danès.[2] Era l'avi del també compositor i crític Emil Naumann (1827-1888).
Obres (seleccionades)
Òpera:
Il tesoro insidiato (1762)
Li creduti spiriti (1764, en col·laboració amb altres compositors)
L’Achille in Sciro (1767)
Alesandro nelle Indie (1768)
La clemenza di Tito (1769)
Il villano geloso (1770)
L’isola disabitata (1773)
La villanella inconstante (1774)
Ipermestra (1774)
L’ipocondriaco (1776)
Amphion (opéra-ballet 1778)
Armida (1773)
Elisa (1781)
Osiride (1781)
Cora och Alonzo (1782)
Tutto per amore (1785)
Gustaf Wasa (1786)
Orpheus og Eurydike (1786)
La reggia d’Imeneo (1787)
Medea (1788)
Protesilao (1789)
La dama soldato (1791)
Amore giustificato (1792)
Aci e Galatea (1801)
Altres treballs:
- Missa solenne in A-flat Major (1804)
- Dotze oratoris, incloent-hi:
La passione di Gesù Cristo (1767)
La morte d’Abel (1790)
I pellegrini al sepolcro (1798)
Betulia liberata (1805)
- Psalms 69, 103 & 149
- Masonic music incl. 2 marxes per orgue
Treballs instrumentals:
- Dotze simfonies (1766-77)
- Sis quartets per harpsicorde, flauta, violí i baix (1786)
- Dotze sonates per a piano o harmònica (1786-92)
- Sis sonates per a piano o harmònica, op. 4
Notes
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 109 (ISBN 84-239-4507-3)
↑ Härtwig and Ongley: "Johann Gottlieb Naumann."
Enllaços Externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Naumann 
|
- «Bibliografia relacionada amb Johann Gottlieb Naumann» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
Autograph of Orfeus Col·leccio digital de la Danish Royal Library
Bicentenari a Dresden
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1769814
BNF: cb13986534x
GND: 118738208
LCCN: n84130294
VIAF: 34652621
ISNI: 0000 0001 1344 0863
SELIBR: 206947
SUDOC: 080218334
MusicBrainz: 7d8166fa-c48b-414c-85dd-1f05fca3a00b
NKC: jn20020128014
|
Bases d'informació |
|
wCE,RAT A 0s,3zfK4xAIlXVY8MiOrNl,yamHTU6
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...