Canvi d'estat

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En física i química, s'anomena canvi d'estat o transició de fase l'evolució de la matèria entre diversos estats d'agregació sense que hi hagi canvis en la seva composició. Els tres estats bàsics són el sòlid, el líquid i el gasós; a aquests tres, cal afegir l'estat de plasma.
La taula següent indica com s'anomenen els canvis d'estat:
InicialFinal
|
Sòlid
|
Líquid
|
Gasós
|
Plasmàtic
|
Sòlid
|
|
Fusió
|
Sublimació o sublimació progressiva
|
|
Líquid
|
Solidificació
|
|
Evaporació o ebullició
|
|
Gasós
|
Sublimació inversa o regressiva
|
Condensació i liquació
|
|
Ionització
|
Plasmàtic
|
|
|
Recombinació/desionització
|
|
Els dos paràmetres dels quals depèn que una substància o mescla es trobi en un estat o en un altre són la temperatura i la pressió. La temperatura és una mesura de l'energia cinètica de les molècules i àtoms d'un cos. Un augment de la temperatura o una reducció de la pressió afavoreixen la fusió, l'evaporació i la sublimació, mentre que un descens de la temperatura o un augment de la pressió afavoreixen els canvis oposats.
Diferència entre evaporació i ebullició
Els líquids poden canviar a vapor a una temperatura per sota els seus punts d'ebullició mitjançant el procés d'evaporació. L'evaporació és un fenomen superficial en el qual les molècules situades a prop de la superfície vapor/líquid s'escapen cap a la fase de vapor. Per altra banda, l'ebullició és un procés en el qual les molècules s'escapen de qualsevol part del líquid, com a resultat de la formació de bombolles de vapor dins del líquid.
Límits
- 7.500°C — líquids
- 9.000°C — gasos
- 12.000°C — plasma.
- 20.000°C — sòlids
Vegeu també
- Estat de la matèria
- Equació d'estat
- Diagrama de fases
- Transició de fase quàntica
Estats de la matèria
|
Sòlid |
Líquid |
Gas / Vapor
|
Plasma |
|
|
Baixa energia |
Condensat de Bose-Einstein · Condensat fermiònic · Efecte Hall quàntum · Matèria de Rydberg · Matèria estranya · Superfluid · Supersòlid
|
Alta energia |
Fluid supercrític · Matèria degenerada · Matèria QCD · Plasma de quarks-gluons
|
Altres estats |
Col·loide · Cristall líquid · Líquid string-net · Ordenat magnèticament (antiferromagnètic, ferrimagnètic, ferromagnètic) · Supervidre · Vidre
|
Canvis d'estat |
Cristal·lització · Ebullició · Evaporació · Evaporació flash · Fenomen del regel · Fluid saturat · Fusió · Línia crítica · Solidificació · Subfusió · Sublimació · Sublimació inversa · Punt crític · Punt d'ebullició · Punt de fusió · Punt lambda · Punt triple
|
Quantitats |
Calor latent · Constant de Trouton · Energia interna latent · Entalpia de fusió · Entalpia de sublimació · Entalpia de vaporització · Relació de Trouton · Volatilitat
|
Conceptes |
Binodal · Corba de refredament · Cuspidal · Fluid comprimit · Efecte Leidenfrost · Efecte Mpemba · Efecte termo-dielèctric · Equació d'estat · Ordre i desordre · Superconductivitat · Superescalfament · Vapor reescalfat
|
hQYS8fddzH27lD4MR8,vOJEilYB EijDd1sGfbiozkdY0B
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...