Partit Comunista de la Unió Soviètica
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
 | Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
Коммунистическая партия Советского Союза | |||||
| |||||
| Dades bàsiques | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Abreviació | КПСС | ||||
| Tipus entitat | partit comunista | ||||
| Ideologia | marxisme-leninisme, socialisme i Capitalisme d'Estat | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 1r gener 1912 | ||||
| Fundadors | Vladímir Ilitx Lenin | ||||
| Dissolució | 29 agost 1991 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 19.487.822 (1r gener 1989) | ||||
| Organització i govern | |||||
Seu central |
| ||||
| Presidència | Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||||
| Òrgan de premsa | Pravda | ||||
| Joventuts | Komsomol | ||||
| Filials | Partit Comunista de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Partit Comunista d'Ucraïna Partit Comunista del Kazakhstan Partit Comunista de Bielorússia Partit Comunista de l'Azerbaidjan Partit Comunista de Lituània Partit Comunista de Letònia Partit Comunista de Moldàvia Partit Comunista de Kirguízia Partit Comunista del Tadjikistan Partit Comunista d'Armènia Partit Comunista d'Estònia Comitè Regional Carelià del Partit Comunista de la Unió Soviètica Partit Comunista (bolxevics) de Lituània i Bielorússia Partit Comunista del Turquestan Partit Comunista de Coràsmia Partit Comunista de Bukharà | ||||
| Format per | Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica Comitè Regional Baixkir del Partit Comunista de la Unió Soviètica Comitè Regional Tàtar del Partit Comunista de la Unió Soviètica Comitè Regional Carelià del Partit Comunista de la Unió Soviètica Q25591071  Q4106747 Q4329292 | ||||
 | |||||
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic). En 1925, ja formada la Unió Soviètica, es va convertir en el Partit Comunista de l'URSS (bolxevic). Finalment, el 1952 es va simplificar a Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Una vegada que la Tercera Internacional o Komintern es va formar en 1919, l'estructura marxista-leninista del PCUS va ser copiada per altres dels seus membres.
Durant tota la història de la Rússia soviètica i de l'URSS, el Partit Comunista va ser el partit governant i majoritari. En conseqüència, la història del PCUS i la de l'URSS s'entrecreuen i encavalquen. Veure Història de Rússia per a més detalls.
Contingut
1 Estructura
1.1 VKP(b)
1.2 PCUS
1.3 Militància
Estructura
VKP(b)
En 1919 es va crear un Politburó de cinc membres, per a la gestió quotidiana del partit. Els cinc primers membres van ser Lenin, Trotski, Kàmenev, Stalin i Krestinski amb Bukharin, Zinóviev i Mikhaïl Kalinin com membres candidats.
PCUS
L'òrgan de govern del PCUS era el Congrés del Partit que, al principi, es va reunir de manera anual. Les seves reunions es van fer menys freqüents, en particular amb Stalin. Els Congressos del Partit elegien al Comitè Central que al seu torn elegia en Politburó. Amb Stalin en el poder, el càrrec més important va ser el de Secretari General que era elegit pel Politburó. El 1952 el càrrec de Secretari General es va convertir en Primer Secretari i el Politburó a Presidium abans de tornar als seus antics noms amb Bréjnev el 1966.
En teoria, el poder suprem en el partit corresponia al Congrés del Partit, però a la pràctica, l'estructura del poder es va invertir, i particularment després de la mort de Lenin, el poder suprem estava a les mans del Secretari General.
En nivells més baixos, l'organització jeràrquica del partit estava protagonitzada pels Comitès del Partit o partkoms (партком). Un partkom era dirigit pel secretari del partkom (секретарь парткома). En empreses, institucions, kolkhozs, etc., se'ls denominava "partkoms". En nivells més elevats el nom dels Comités s'abreujava seguint la mateixa lógica: raikoms (райком) al nivell raion, obkoms (обком) per als òblasts (anteriorment gubkoms (губком)), gorkom (горком) al nivell municipal, etc.
La base del partit era l'organització primària del partit (первичная партийная организация) o cèl·lula del partit (партийная ячейка). Es creava sense entitat, allà on hi hagués almenys tres comunistes. L'òrgan de govern d'una cèl·lula era el Buró del partit (партийное бюро, партбюро). Aquest partburó estava encapçalat per un secretari del buró (секретарь партбюро).
A les cèl·lules més petites del partit, els secretaris eren treballadors de la corresponent fàbrica/hospital/escola, etc. Si l'organització del partit era prou gran, estava encapçalada per un secretari exempt (освобожденный секретарь), el salari del qual estava a càrrec del Partit.
Militància
Als anys trenta, els membres del partit van sofrir purgues, sota la direcció de Stalin. Tota l'Oposició d'esquerres, liderada per Trotski, va ser acusada de dissidència (per haver creat un corrent intern dins del partit, una cosa terminantment prohibida), i alguns membres, acusats de terrorisme. Alguns d'ells van ser condemnats a penes de presó i d'altres van ser executats.
La militància al partit no estava oberta a tots. Per ser membre, la sol·licitud havia de ser aprovada per diversos comitès. S'aconseguia després de superar una sèrie de fases: els nens formaven part del Moviment de Pioners fins als 14 anys, després passaven al Komsomol, i si com adult un mostrava la seva adhesió a la disciplina del Partit o disposava dels contactes adequats, podia arribar a ser membre del Partit Comunista.
El 1933, el partit tenia més de tres milions i mig de membres i candidats a ser-ho, però com a resultat de les purgues la militància va quedar reduïda a uns dos milions el 1939. El 1986, el PCUS tenia més de 19 milions de membres, aproximadament el 10% de la població adulta de la URSS. Aquesta xifra equivalia als funcionaris, directors de fàbrica, membres del KGB i oficials que controlaven l'aparell de l'Estat soviètic. Aquest grup era conegut com els apparàtxiks.
Després del desmembrament de la Unió Soviètica, la majoria de la militància va abandonar el Partit, que va ser declarat il·legal i desposseït de tots els seus béns. A Rússia, 500.000 militants van formar el Partit Comunista de la Federació Russa, que va haver de ser legalitzat el 1993 i és el principal partit d'oposició del país. Mentrestant, altres partits comunistes que han conservat rellevància i influeix van ser fundats en països com Bielorússia, Ucraïna o Moldàvia.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista de la Unió Soviètica |
