Oceànide

Multi tool use

Les Oceànides, Gustave Doré, 1860.
En la mitologia grega i romana, les oceànides o oceànites (en grec, Ωκεανιδες) eren unes nimfes filles d'Oceà i Tetis (titans). Cadascuna d'elles estava associada a una font, riu o llac. Eren germanes dels oceànits (o Potamoi), déus dels rius.
Llista d'oceànides
En la seva Teogonia, Hesíode diu clarament que les oceànides són 3.000, però només anomena les 41 més antigues. Tot seguit, els noms donats per Hesíode:
- Acasta
- Admete
- Ànfiro
Àsia: Nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. A vegades, és confosa amb Clímene i apareix com a muller de Jàpet.
- Calipso
Cal·lírroe: Nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. S'uní a Crisàor i fou mare de Geríon.
- Cerceis
Clímene: Nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. A vegades és considerada esposa de Jàpet i en d'altres, esposa de Prometeu.
- Clícia
- Criseida
- Dione
- Doris
- Electra
- Estigia
- Eudora
- Eurínome
- Europa
- Galaxaura
- Hipo
- Iante
- Idia
- Melóbosis
- Menesto
- Metis
- Ocírroe
- Peito
- Perseis
- Petrea
- Pisítoa
- Plexaura
- Pluto
- Polidora
- Primno
- Rodea
- Telesto
- Toa
- Tique
- Urania
- Yanira
- Yanta
- Zeuxo
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 29 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oceànide 
|
Mitologia grega
|
Déus |
Olímpics |
Afrodita · Apol·lo · Ares · Àrtemis · Atena · Demèter · Dionís · Hades · Hefest · Hera · Hermes · Hestia · Posidó · Zeus
|
Protògens |
Ananke · Caos · Ceos · Crios · Cronos · Èreb · Eros · Èter · Fanes · Febe · Fusis · Gea · Hèmera · Hiperió · Hydros · Jàpet · Nesoi · Nix · Oceà · Ourea · Pontos · Tàrtar · Teia · Temis · Thalassa · Thesis · Urà
|
Menors |
Asclepi · Eris · Hebe · Hècate · Hèlios · Himeneu · Ilitia · Iris · Mnemòsine · Nèmesi · Pan · Persèfone · Príap · Selene · Silè · Tànatos · Llista exhaustiva
|
|
|
Herois i mites |
Aquil·les i Hèctor en la guerra de Troia · Heracles i els dotze treballs · Jasó i els argonautes en busca del velló d'or · Odisseu i l'Odissea · Perseu i la medusa · Teseu i el minotaure · Atalanta i el senglar de Calidó
|
Animals, monstres i altres criatures mitològiques: |
Amaltea · Ca Cèrber · Centaures · Ciclop · Erínnies · Esfinx · Fènix · Gòrgones · Grius · Harpies · Hidra de Lerna · Hipocamp · Làmia · Medusa · Minotaure · Muses · Nàiades · Nereides · Nimfes · Oceànides · Pegàs · Plèiades · Potamoi · Quimera · Sàtirs · Sirenes · Vents
|
3a,jiuqXAosFKbOSA9C0S,XbkbW Do6Sqk 5XSY2MnoJVW x,lT74K5GxxmvjqxPYHlnuYvP01 mZf1UlTgJOxSAxIFGF8PFsxXEpY01Tg
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...