Hoorn
Hoorn | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
País | Països Baixos | ||||
Província | Holanda Septentrional | ||||
Conté la localitat | Hoorn | ||||
Població | |||||
Total | 72.200 (2016) | ||||
• Densitat | 1.355,61 hab/km² | ||||
Llar | 32.192 (2015) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 53,26 km² | ||||
• Aigua | 61,84 % | ||||
Banyat per | Markermeer | ||||
Limita amb | Medemblik Drechterland Zeevang Lelystad Koggenland Edam-Volendam (1r gener 2016) | ||||
Història i celebracions | |||||
Anterior | Blokker | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 1620–1628, 1689 i 1695 | ||||
Zona horària | UTC+01:00 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Malaca Příbram | ||||
Lloc web | Lloc web oficial | ||||
Coord.: 52° 39′ 08″ N, 05° 03′ 36″ E / 52.65222°N,5.06000°E / 52.65222; 5.06000
Hoorn (Hoarn, en frisó) és una ciutat d'Holanda Septentrional, al nord-oest dels Països Baixos. El seu municipi, que també inclou els poblets de Blokker i Zwaag, té una població de 68.037 habitants (1 de juny del 2005). La seva superfície total és de 52,49 km² dels quals 32,62 corresponen a aigua i només 19,87 a terra ferma.
Situada a les riba oriental de l'IJsselmeer, és un dels principals centres comercials de Westflinge, una comarca de l'antiga Frísia Occidental. Limita al nord amb Medemblik i Wervershoof, a l'oest amb Koggenland i a l'est amb Drechterland.
Contingut
1 Història
2 Ajuntament
3 Fills notables
4 Enllaços externs
Història
Fundada el segle XII sobre una llengua de terra que s'endinsava al mar (el nom de Hoorn vol dir "cap"), la ciutat rebé els seus drets municipals el 1357. La seva època d'esplendor foren els segles XVI i XVII (Segle d'Or Neerlandès) durant els quals esdevingué una important base de la Companyia de les Índies Orientals i centre comercial destacat. La seva flota hi duia productes de luxe d'arreu del món, entre els quals les espècies. El 1616, Willem Schouten, fill de la ciutat, batejà el Kaap Hoorn en honor seu (actualment, Cap d'Hornos).
Arran de la competència d'Amsterdam i Anglaterra com a bases de comerç transoceànic, el port inicià durant el segle XIII un declivi que fou segellat el 1932 amb l'Afsluitdijk (que li tallà l'accés directe a l'oceà). La ciutat però, s'havia bolcat des del segle XIX a la producció agrícola i lletera, tot esdevenint de nou un centre comarcal, que accentuà amb l'arribada del ferrocarril. Actualment compta amb un tren turístic de vapor.
Ajuntament
PvdA - 10 regidors
VOC Hoorn - 6 regidors
CDA - 5 regidors
GroenLinks - 4 regidors
VVD - 3 regidors
Hoornse Senioren Partij - 1 regidor
D66 - 1 regidor
Hoorns Belang - 1 regidor
Tonnaer - 1 regidor
De Meij - 1 regidor
Fills notables
Jan Pieterszoon Coen, treballador de la Companyia de les Índies Orientals (s. XVII)
Willem Schouten, navegant del segle XVII
Jan Linsen, pintor i dibuixant.
Gerard Boedijn, compositor del segle XX
Bart Jan Bok, astrònom del segle XX (nacionalitzat estatunidenc)
Maarten Houttuyn, metge i naturalista del segle XVIII
Frank de Boer, futbolista
Ronald de Boer, futbolista
Pim Ligthart, ciclista
Maria Barnas, escriptora
Enllaços externs
Hoorn - Lloc web oficial (neerlandès) (anglès) (francès) (alemany)
Pàgina de l'associació històrica Oude Hoorn (en neerlandès, i, parcialment, en francès, anglès i alemany)