Lluïsa de Hessen-Darmstadt (1757-1830)

Multi tool use
Lluïsa de Hessen-Darmstadt

|
Biografia |
Naixement |
30 gener 1757 Berlín
|
Mort |
14 febrer 1830 (73 anys) Weimar
|
Religió |
Luteranisme
|
Activitat |
Ocupació |
Aristòcrata
|
Altres |
Títol |
Duc i princesa
|
Cònjuge |
Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach
|
Fills |
Carles Frederic I de Saxònia-Weimar-Eisenach Prince Bernhard of Saxe-Weimar-Eisenach  Carolina de Saxònia-Weimar-Eisenach
|
Pares |
Lluís IX de Hessen-Darmstadt, Carolina de Zweibrucken-Birkenfeld
|
Germans |
Landgravine Caroline of Hesse-Darmstadt , Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt, Amàlia de Hessen-Darmstadt, Guillemina de Hessen-Darmstadt, Prince Christian of Hesse-Darmstadt i Lluís I de Hessen-Darmstadt
|
Premis |
|
 |
Lluïsa de Hessen-Darmstadt (en alemany Luise von Hessen-Darmstadt) va néixer a Berlín el 30 de gener de 1757 i va morir a la mateixa ciutat el 14 de febrer de 1830. Era filla del landgravi Lluís IX (1719-1790) i de Carolina de Zweibrucken-Birkenfeld (1721-1774).
Matrimoni i fills
El 1775 es va casar amb Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach (1757-1828), fill del duc Ernest August II (1737-1758) i d'Anna Amàlia de Brunswick-Wolfenbüttel (1739-1807). Amb aquest casament es pretenia consolidar la posició del ducat de Saxònia al cor del Sacre Imperi Romanogermànic, ja que amb anterioritat la seva germana Frederica Lluïsa (1751-1805) s'havia casat amb el rei Frederic Guillem II de Prússia, i l'altra gemana Guillemina Lluïsa (1755-1776) ho havia fet amb el tsar Pau I de Rússia. El matrimoni va tenir set fills, tres dels quals van morir en néixer:
- Lluïsa (1779–1784).
- Una filla nascuda morta el 1781.
Carles Frederic (1783-1853) que el 1804 es casà amb Maria de Rússia, germana del tsar Alexandre I.
- Un fill nascut mort el 1785.
Carolina (1786–1816), que el 1810 es casà amb Frederic Lluís, Gran Duc de Mecklenburg-Schwerin (1778-1819).
- Un fill nascut mort el 1789.
Bernat (1792–1862), que el 1816 es casà amb Ida de Saxònia-Meiningen (morta el 1852), filla del duc Jordi I de Saxònia-Meiningen.
Bibliografia
- Marie-Claire Hoock-Demarle : La Femme au temps de Goethe, Stock/Laurence Pernoud, Paris, 1987.
- Eleonore von Bojanowski: Louise, Grossherzogin von Sachsen-Weimar und ihre Beziehungen zu den Zeitgenossen; nach grösstenteils unveröffentlichen Briefen und Niederschriften, Stuttgart/Berlin 1903 (Digitalisat)
- Friederike Bornhak : Aus Alt-Weimar. Die Großherzoginnen Luise und Maria Paulowna. Langewort, Breslau 1908.
- Louis Leonor Hammerich: Zwei kleine Goethestudien. II. Grossherzogin Louise von Sachsen-Weimar – eine politische, keine schöne Seele. Munksgaard, Kopenhagen 1962.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa de Hessen-Darmstadt 
|
Registres d'autoritat |
GND: 115363688
VIAF: 45031319
ISNI: 0000 0000 1400 3772
SUDOC: 178776106
|
LsCSAKIjylD 9OG82skMfO0kQAypNSmlZrP5xcw15X VdNJltfrPtpjmox2i3yM2YFGsKE67jGFBL XnrO7soBe5j,QeHncZoObA l
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...