Apiàcies









































Infotaula d'ésser viuApiàcia
Apiaceae

Wilde wortel bloeiwijze Daucus carota.jpg
Flor de pastanaga silvestre (Daucus carota)

Planta
Tipus de fruit
aqueni



Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Apiales
Família
Apiaceae
L.
Tipus taxonòmic
Apium


Modifica les dades a Wikidata

Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae)[1] són una família de plantes de l'ordre de les Apiales. L'ordre rep els seus noms de la planta tipus, l'api, o de la característica disposició de les inflorescències en forma de paraigua.


Les flors són petites i tenen simetria radial amb 5 sèpals, 5 pètals i 5 estams. Per aquesta vistosa floració és una família ja establerta des de l'antiguitat. Té uns 300 gèneres i més de 3.000 espècies amb plantes tan conegudes com la pastanaga o el julivert.


La família Apiaceae està estretament relacionada amb la família Araliaceae (la de l'heura) i la frontera entre les dues famílies és poc clara; per a alguns, Araliaceae quedaria inclosa en Apiaceae però no hi ha un acord unànime sobre açò.





Chaerophyllum bulbosum




Contingut






  • 1 Gèneres


  • 2 Vegeu també


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Gèneres





Anís (Pimpinella anisum)[2]




  • Aciphylla

  • Actinotus

  • Aegopodium

  • Aethusa

  • Aletes

  • Ammi

  • Ammoides

  • Ammoselinum

  • Anethum

  • Angelica

  • Anthriscus

  • Apiastrum

  • Apium

  • Arracacia

  • Astrantia

  • Athamantha

  • Azorella

  • Berula

  • Bifora

  • Bolax

  • Bowlesia

  • Brachyapium

  • Bunium

  • Bupleurum

  • Cachrys

  • Carum

  • Caucalis

  • Centella

  • Chaerophyllum

  • Ciclospermum

  • Cnidium

  • Coelopleurum

  • Conioselinum

  • Conium

  • Conopodium

  • Coriandrum

  • Crithmum

  • Cryptotaenia

  • Cuminum

  • Cyclospermum

  • Cymopterus

  • Cynosciadium

  • Daucosma


  • Daucus - pastanaga

  • Dorema

  • Erigenia

  • Eryngium

  • Eurytaenia

  • Falcaria

  • Ferula

  • Foeniculum

  • Glehnia

  • Harbouria

  • Heracleum


  • Hydrocotyle (actualment classificat com Araliaceae)

  • Kundmannia

  • Laser

  • Laserpitium

  • Levisticum

  • Ligusticum

  • Lilaeopsis

  • Limnosciadium

  • Lomatium

  • Magydaris

  • Meum

  • Monizia

  • Musineon

  • Myrrhis

  • Neoparrya

  • Oenanthe

  • Oreomyrrhis

  • Oreonana

  • Oreoxis

  • Orogenia

  • Osmorhiza

  • Oxypolis

  • Pastinaca

  • Perideridia

  • Petroselinum

  • Peucedanum

  • Pimpinella

  • Pleurospermum

  • Podistera

  • Polytaenia

  • Prangos

  • Pseudocymopterus

  • Pteryxia

  • Ptilimnium

  • Pticotis

  • Ridolfia

  • Sanicula

  • Scandix

  • Selinum

  • Seseli

  • Shoshonea

  • Silaum

  • Sison

  • Sium

  • Smyrnium

  • Spermolepis

  • Sphenosciadium

  • Sympholoma

  • Synelcosciadium

  • Taenidia

  • Tauschia

  • Thapsia

  • Thaspium

  • Tilingia

  • Tordylium

  • Torilis


  • Trachymene (actualment classificat com Araliaceae)

  • Trachyspermum

  • Trepocarpus

  • Trinia

  • Turgenia

  • Yabea

  • Zizia




Vegeu també



  • Creixen bord.


Referències




  1. ↑ ambdós noms acceptats per l'ICBN


  2. ↑ de Medical botany by William Woodville. London, James Phillips, 1793



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apiàcies Modifica l'enllaç a Wikidata


  • UVSC Herbarium - Apiaceae

  • Umbellifer Resource Centre

  • Umbellifer Information Server

  • Hortiplex 2003-11-14












-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more