Agordo Alano di Piave Alleghe Arsiè Auronzo di Cadore Belluno Borca di Cadore Calalzo di Cadore Canale d'Agordo Cencenighe Agordino Cesiomaggiore Chies d'Alpago Cibiana di Cadore Colle Santa Lucia Comelico Superiore Cortina d'Ampezzo Danta di Cadore Domegge di Cadore Falcade Alpago Feltre Fonzaso Gosaldo La Valle Agordina Lamon Borgo Valbelluna Limana Livinallongo del Col di Lana Longarone Lorenzago di Cadore Lozzo di Cadore Ospitale di Cadore Pedavena Perarolo di Cadore Pieve di Cadore Ponte nelle Alpi Quero Vas Rivamonte Agordino Rocca Pietore San Gregorio nelle Alpi San Nicolò di Comelico San Pietro di Cadore San Tomaso Agordino San Vito di Cadore Santa Giustina Santo Stefano di Cadore Sedico Selva di Cadore Seren del Grappa Sospirolo Soverzene Sovramonte Taibon Agordino Tambre Vallada Agordina Valle di Cadore Vigo di Cadore Vodo di Cadore Voltago Agordino Val di Zoldo Zoppè di Cadore
Població
Total
209.550
• Densitat
56,99 hab/km²
Geografia
Superfície
3.677 km²
Limita amb
Estat del Tirol Caríntia Província d'Udine Província de Pordenone província de Treviso província de Vicenza Província de Trento Tirol del Sud
Identificador descriptiu
Codi postal
32100 i 32010–32047
Zona horària
UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic
0435, 0436, 0439 i 0437
ISO 3166-2
IT-BL
Codi NUTS
ITH33
Identificador ISTAT
025
Altres
Lloc web
Lloc web oficial
La província de Belluno (vènet Provincia de Bełun) és una província que forma part de la regió de Vèneto dins Itàlia. La seva capital és Belluno.
Limita al nord amb Tirol i Caríntia, a l'est amb Friül-Venècia Júlia (províncies d'Udine i Pordenone), a l'est amb Tirol del Sud i Trentino i al sud amb les províncies de Treviso i Vicenza.
Té una àrea de 3.672,26 km², i una població total de 206.069 hab. (2016).[1] Hi ha 64 municipis a la província.
Contingut
1Minories lingüístiques
2Especificitats
3Referències
4Enllaços externs
Minories lingüístiques
El territori de Belluno inclou dues minories lingüístiques:
Els ladins, presents als municipis de Colle Santa Lucia, Livinallongo del Col di Lana i Cortina d'Ampezzo.
Els Cimbris, minoria de parla germànica, presents al municipi de Sappada/Pladn.
Especificitats
La província ocupa el 20% del territori del Vèneto, i està situada entre les àrees de cultura furlana, ladina i alemanya. Darrerament s'ha convocat referèndums per a modificar els límits provincials:
Lamon va votar el 30 i 31 d'octubre de 2005 votà per passar a la província de Trento.
Sovramonte va votar el mateix el 9 d'octubre de 2006
Colle Santa Lucia, Livinallongo del Col di Lana i Cortina d'Ampezzo demanaren el 27 d'octubre de 2007 integrar-se a Tirol del Sud per tal d'unificar administrativament els territoris de cultura ladina
Sappada votà el 10 de març de 2008 per integrar-se a Friül-Venècia Júlia.
Referències
↑Dades ISTAT
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Belluno
Pàgina de la Província (italià)
Municipis de la província de Belluno
Agordo • Alano di Piave • Alleghe • Alpago • Arsiè • Auronzo di Cadore • Belluno • Borca di Cadore • Calalzo di Cadore • Canale d'Agordo • Cencenighe Agordino • Cesiomaggiore • Chies d'Alpago • Cibiana di Cadore • Colle Santa Lucia • Comelico Superiore • Cortina d'Ampezzo • Danta di Cadore • Domegge di Cadore • Falcade • Feltre • Fonzaso • Gosaldo • La Valle Agordina • Lamon • Lentiai • Limana • Livinallongo del Col di Lana • Longarone • Lorenzago di Cadore • Lozzo di Cadore • Mel • Ospitale di Cadore • Pedavena • Perarolo di Cadore • Pieve di Cadore • Ponte nelle Alpi • Quero Vas • Rivamonte Agordino • Rocca Pietore • San Gregorio nelle Alpi • San Nicolò di Comelico • San Pietro di Cadore • San Tomaso Agordino • San Vito di Cadore • Santa Giustina • Santo Stefano di Cadore • Sappada • Sedico • Selva di Cadore • Seren del Grappa • Sospirolo • Soverzene • Sovramonte • Taibon Agordino • Tambre • Trichiana • Val di Zoldo • Vallada Agordina • Valle di Cadore • Vigo di Cadore • Vodo Cadore • Voltago Agordino • Zoppè di Cadore
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...