Retrat d'Oriol Pi de Cabanyes per Josep Pla-Narbona
Biografia
Naixement
10 maig 1950 (68 anys) Vilanova i la Geltrú
1r Director de la Institució de les Lletres Catalanes
1988 – 1996 ← Josep Pous i Pagès – Magdalena Oliver i Clapés →
Activitat
Ocupació
Escriptor, museòleg i periodista
Premis
(1994) Premi Sant Joan de narrativa
Oriol Pi de Cabanyes i Almirall (Vilanova i la Geltrú, 10 de maig de 1950) és un escriptor català.[1]
A part d'obres de ficció, ha publicat dietaris, llibres de viatges (com ara Pel bell nord glaçat), biografies i estudis sobre art i literatura. Ha exercit de professor universitari, de director del Museu Víctor Balaguer a la seva ciutat natal, de director de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes, des del 1988 fins al 1996. També ha destacat com a periodista, ja de jove en recollir el premi Oriflama pel seu treball d'investigació sobre els quibuts israelians. Ha col·laborat amb les publicacions Serra d'Or, Avui, Diari de Vilanova i La Vanguardia.
Va ser Director General en diferents governs de Jordi Pujol.
Contingut
1Obres
1.1Narrativa breu
1.2Novel·la
1.3No ficció
2Premis
3Referències
4Enllaços externs
Obres
Oriol Pi de Cabanyes al MHC el 2001.
Narrativa breu
1978 Novenari d'ànimes
Novel·la
1973 Oferiu flors als rebels que fracassaren
1975 També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud
1977 Esquinçalls d'una bandera
No ficció
1971 La generació literària dels 70 (amb Guillem-Jordi Graells)
1979 La Renaixença
1980 Llibre d'hores (1975-1978)
1984 Apunts d'història de la Renaixença
1989 Repensar Catalunya
1990 Cases senyorials de Catalunya
1992 Cases modernistes de Catalunya
1995 Pel bell nord glaçat
1999 Castells habitats de Catalunya
2000 El sol de Vilanova i el Garraf misteriós
2000 Retrat d'Alexandre de Cabanyes
2001 L'univers Pla-Narbona
2002 Gaudí: una cosmogonia
2003 Glossari d'escriptors catalans del segle XX
2004 Passió i mort de Joaquim Mir
2004 Roca Sastre, una vindicació del realisme
2005 A punta d'espasa. Noves glosses d'escriptors
2006 L'Empordà, el melic del món
Premis
1972 Prudenci Bertrana per Oferiu flors als rebels que fracassaren
1974 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Oferiu flors als rebels que fracassaren
1988 Josep Vallverdú d'assaig per Repensar Catalunya
1994 Sant Joan per Pel bell nord glaçat
Referències
↑«Oriol Pi de Cabanyes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
«Oriol Pi de Cabanyes i Almirall». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
«Oriol Pi de Cabanyes» Fitxa biogràfica al web de la Institució de les Lletres Catalanes
Premis i fites
Precedit per: Terenci Moix Siro o la increada consciència de la raça
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1972
Succeït per: Biel Mesquida Amengual L'adolescent de sal
Premis Sant Joan de narrativa
1981: Antoni-Lluc Ferrer · 1982: Margarida Aritzeta · 1983: Vicenç Villatoro · 1984: Gabriel Janer Manila · 1985: Antoni Turull · 1986: Manuel Bofarull i Terrades · 1987: Desert · 1988: Manuel Joan i Arinyó · 1989: Miquel Bauçà · 1990: Olga Xirinacs · 1991: Desert · 1992: Pau Faner · 1993: Maria de la Pau Janer · 1994: Oriol Pi de Cabanyes · 1995: Jaume Pla i Pallejà · 1996: Josep Piera i Rubió · 1997: Ramon Folch i Camarasa · 1998: Antoni Dalmases · 1999: Antoni Vidal Ferrando · 2000: Andreu Carranza · 2001: Lluís Barbé · 2002: Desert · 2003: Vicenç Pagès · 2004: Toni Sala · 2005: Pep Coll · 2006: Valentí Puig · 2007: Desert · 2008: Baltasar Porcel · 2009: Jordi Coca · 2010: Joan Barril · 2011: Andreu Martín · 2012: Ada Castells · 2013: Àlvar Caixal · 2014: Melcior Comes · 2015 Najat El Hachmi · 2016 Carme Riera · 2017 Rafael Vallbona · 2018 Gemma Lienas
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...