Universitat de Lleida















































































Infotaula d'organitzacióUniversitat de Lleida










Logo UdL.svg

Lleida-Udl5.jpg
L'edifici del rectorat, el Seminari de Lleida

Dades bàsiques
Abreviació
UdL
Tipus entitat
universitat pública
Història
Fundació
1300
Activitat
Membre de
Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002)
Xarxa Vives d'Universitats
Alumnat
10.901 (2012-2013[1])
PDI
922 (2012-2013[1])
PAS
437 (2012-2013[1])
Organització i govern

Seu central Vista-down.png

  • Plaça Víctor Siurana s/n


  • Lleida, Catalunya

  • 41° 37′ 42″ N, 0° 35′ 49″ E / 41.6283°N,0.596944°E / 41.6283; 0.596944
Rector
Roberto Fernández Díaz
Campus
Rectorat, Campus de Cappont, Complex de la Caparrella, Campus de l'ETSEA, Campus de Ciències de la Salut, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
Afiliacions
Xarxa Vives d'Universitats
Xifres destacables
Finançament
Públic (Departament d'Innovació Universitat i Empresa, Generalitat de Catalunya)
Pressupost
72.253.046 € (2014[1])


Web
www.udl.cat






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida. Es tracta de la universitat més antiga tant de Catalunya com de la desapareguda Corona d'Aragó, i és una de les universitats més antigues d'Europa.[2] Forma part del Campus d’Excel·lència Internacional Iberus.[3] També és membre de la Xarxa Vives d'Universitats i participa en el projecte Cultur Pro (Llengua i cultura professional).




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Campus[4]


    • 2.1 Campus de Cappont


    • 2.2 Campus d'Igualada


    • 2.3 Campus de l'ETSEA


    • 2.4 Campus del Rectorat


    • 2.5 Campus de Ciències de la Salut


    • 2.6 Campus de la Caparrella


    • 2.7 Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida - PCiTAL




  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història




Mapa de situació i any de fundació de les més antigues universitats europees.


Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l'antic Estudi General de Lleida, creat l'1 de setembre 1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d'un Estudi General en les terres del rei d'Aragó.


La incorporació de Lleida al món universitari en les darreries del segle XIII va implicar l'arribada d'estudiants dels territoris de la Corona d'Aragó i d'altres, així com de tota una població vinculada a les noves possibilitats culturals i econòmiques del nou centre: increment del comerç i la manufactura, especialment d'aquells oficis relacionats amb el món del pergamí, el paper i el llibre. Així mateix, la universitat convertia la ciutat en centre d'intercanvis i difusió de les idees i els avenços científics. D'altra banda, estudiants i professors formaven una comunitat dotada d'un barri específic amb llocs emblemàtics per a les celebracions solemnes com la mateixa Catedral o l'església de Sant Martí, i distingida amb beneficis tributaris, immunitats i privilegis diversos.


L'Estudi General entrà en un període de declivi important, a mitjan segle XVII, producte, entre altres causes, de les guerres entre França i Espanya; una decadència que continuaria fins al regnat de Felip V, ja al segle XVIII. En aquesta època, i un cop finalitzada la Guerra de Successió, els reformadors borbònics decidiren implantar un nou model d'universitat. L'11 de maig de 1717, es fundà a Cervera, en agraïment al suport ofert per aquesta ciutat emplaçada a uns 70 km a l'est de Lleida, un nou centre universitari que unificava i per tant tancava la resta de centres del Principat de Catalunya. Pel que fa a l'Estudi General de Lleida, una Reial Cèdula del 9 d'octubre n'ordenava el tancament definitiu, després de 417 anys de perllongada existència. Finia, així, la primera etapa de vida de la Universitat catalana que ha desenvolupat l'activitat acadèmica durant un període més llarg.


El 12 de desembre de 1991, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de creació de la Universitat de Lleida. La institució es constituïa a partir de tots els estudis universitaris de la ciutat de Lleida. El Dr. Víctor Siurana Zaragoza en fou President (DOGC 1750) de la Comissió Gestora fins a l'elecció del Dr. Jaume Porta Casanellas com a Rector en maig de 1993. El procés de constitució de la universitat va conclure amb l'aprovació, pel Claustre Constituent, dels Estatuts de la Universitat de Lleida, el 27 d'octubre de 1994.



Campus[4]




Vista d'alguns dels edificis del Campus de Cappont, situats junt al riu Segre.




CREA Lleida



Campus de Cappont



  • Facultat de Dret, Economia i Turisme.

  • Escola Politècnica Superior.

  • Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social.



Campus d'Igualada



  • Escola Politècnica Superior.

  • Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia.

  • Facultat de Medicina.



Campus de l'ETSEA



  • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA).


Campus del Rectorat


  • Facultat de Lletres.


Campus de Ciències de la Salut



  • Facultat de Medicina.

  • Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia.



Campus de la Caparrella


Amb centres adscrits a la UdL:




  • Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya - INEFC.

  • Escola Universitària de Relacions Laborals.

  • Escola Universitària de Turisme Terres de Lleida.



Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida - PCiTAL


  • Consorci format per la UdL i l'Ajuntament de Lleida amb l'objecte de promocionar les activitats d'R+D+I conjuntes universitat-empresa i la creació de noves empreses basades en el coneixement.


Vegeu també



  • Institut de Recerca Biomèdica de Lleida

  • Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida

  • Arborètum de Lleida



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,3 «La UdL en xifres». Universitat de Lleida.


  2. ↑ «Guia UdL 2015-2016» (pdf). Universitat de Lleida, 2015. [Consulta: 8 febrer 2016].


  3. ↑ «Universitat de Lleida». Xarxa Vives d'Universitats.


  4. ↑ «Ubicació dels Campus». Universitat de Lleida, 23-06-2015. [Consulta: 8 febrer 2016].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Lleida Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Pàgina oficial de la Universitat de Lleida











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more