Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Contingut
1Geografia
2Toponímia
3Demografia
4Història
5Economia
6Administració
7Personatges il·lustres
8Agermanaments
9Referències
Geografia
Situada a 10 km de la frontera amb Bèlgica. Limita a l'oest amb els municipis de Grande-Synthe, Fort-Mardyck i Saint-Pol-sur-Mer, a l'est amb Leffrinckoucke, al sud-oest amb Cappelle-la-Grande, al sud amb Coudekerque-Branche i al sud-est amb Téteghem.
Toponímia
El nom prové dels mots neerlandesos duin ('duna') i kerk ('església'), ja que la ciutat, centre del Flandes francès, havia estat neerlandòfona, del dialecte flamenc occidental.
Demografia
La població del municipi era de 70.850 habitants segons el cens de 1999 i s'estimava el 2004 en 71.300. Incloent-hi poblacions properes, la població de tota la seva àrea metropolitana era de 265.974 habitants.
Evolució de la població
1793
1800
1806
1821
1831
1836
1841
1846
1851
26 255
21 158
24 175
23 012
24 937
23 808
27 047
27 355
29 080
1856
1861
1866
1872
1876
1881
1886
1891
1896
29 738
32 113
33 083
34 350
35 071
37 328
38 025
39 498
39 718
1901
1906
1911
1921
1926
1931
1936
1946
1954
38 925
38 287
38 891
34 748
32 945
31 763
31 017
10 575
21 136
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2006
2011
2014
27 616
27 504
73 800
73 120
70 331
70 850
-
-
-
Història
El belfort
Regió molt disputada entre Espanya, Anglaterra, els Països Baixos i França, no fou fins al 17 d'octubre de 1662 quan passà definitivament a sobirania francesa, quan Carles II d'Anglaterra la hi vengué per 40.000 lliures. Durant el regnat de Lluís XIV serví de base per a un gran nombre de pirates, el més famós dels quals fou Jan Bart, conegut per atacar vaixells neerlandesos.
Ja bombardejada durant la Primera Guerra mundial, la ciutat patí especialment durant la Segona. El 1940 fou escenari de l'evacuació de més de 300.000 soldats[1] francesos i britànics cap a Anglaterra davant de l'avanç alemany.
El 14 de desembre del 2002, el Tricolor, un vaixell noruec destinat al transport de cotxes, xocà amb el Kariba (registrat a les Bahames), i s'enfonsà, cosa que va representar un immens perill per a la navegació al canal de la Mànega. Ja la nit següent el Nicola, vaixell alemany, tocà el nàufrag i hagué de ser remolcat per alliberar-se'n. L'1 de gener del 2003 el vaixell sota bandera turca Vicky embarrancà amb les restes del Tricolor, però pogué marxar en pujar la marea.
Economia
Localització de Dunkerque
Dunkerque és el tercer port més gran de França després de Le Havre i Marsella. Hi tenen també importància les indústries metal·lúrgica, alimentària, petroquímica i naval.
Dunkerque és, a més, un important nus de comunicacions, amb enllaços per TGV amb Lilla i París (a més de trens TER per la rodalia), per autopista amb Flandes i Calais i per ferri amb Ramsgate i Dover, a Anglaterra.
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...