Gran Est

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Gran Est |

|
|
Localització |
 |
|
48° 35′ 56″ N, 7° 45′ 36″ E / 48.5989°N,7.7599°E / 48.5989; 7.7599
|
|
|
|
Estat |
França |
|
Capital |
Estrasburg
|
Conté la localitat |
Ardenes Aube Marne Alt Marne Meurthe i Mosel·la Mosa Mosel·la Baix Rin Alt Rin Vosges
|
Població |
Total |
5.555.186 (2016) |
• Densitat |
96,72 hab/km² |
Geografia |
Superfície |
57.433 km² |
Punt més alt |
Grand Ballon (1.424 m) |
Limita amb |
Alts de França Illa de França Borgonya – Franc Comtat Valònia Luxemburg Saarland Renània-Palatinat Baden-Württemberg Basilea-Ciutat Basilea-Camp Cantó de Solothurn Cantó del Jura
|
Història |
Anterior |
Alsàcia, Xampanya-Ardenes i Lorena
|
Identificador descriptiu |
|
ISO 3166-2 |
FR-GES |
Codi de regió INSEE |
44
|
Altres |
|
Lloc web |
Lloc web oficial
|

|
 |
El Gran Est (en francès Grand Est), és una regió administrativa de França creada després de la reforma territorial de 2014 per la qual es van fusionar les regions històriques d'Alsàcia, de Xampanya-Ardenes i de Lorena.[1]
L'àrea comprèn 57 433 km² i tenia 5 548 955 habitants (població oficial de 2012). Va ser operativa després de les eleccions regionals de desembre de 2015. La ciutat més gran és Estrasburg que és la capital de la regió.
Aquesta nova regió administrativa consolida les regions culturals i històriques d'Alsàcia (Ducat d'Alsàcia, Decàpolis, Alta Alsàcia, Baixa Alsàcia, República de Mulhouse), Lorena (Ducat de Lorena, Grand-Lorena i govern-Barrois) i la part oriental de l'antiga província de Xampanya. Culturalment, aquesta nova regió es divideix entre una zona de tradició llatina i l'àrea de la tradició germànica (Alsàcia i Mosel·la de parla alemanya). Alsàcia i Mosel·la també estan subjectes a una legislació local heretada dels diferents períodes històrics que preval sobre el dret general francès.
Vegeu també
- Línia d'alta velocitat Est
Referències
↑ «Débat d'orientation budgétaire : la Grande Région ALCA dans tous les esprits» (en francès). 3 Lorraine. France Télévisions. [Consulta: 27 desembre 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Est 
|
Regions administratives de la República Francesa
|
França metropolitana: |
Alts de França · Alvèrnia-Roine-Alps · Borgonya - Franc Comtat · Bretanya · Centre – Vall del Loira · Còrsega · Gran Est · Illa de França · Normandia · Nova Aquitània · Occitània · País del Loira · Provença – Alps – Costa Blava
|
|
Regions d'ultramar: |
Guadalupe · Guaiana Francesa · Martinica · Mayotte · Reunió
|
Registres d'autoritat |
BNF: cb17023112j
VIAF: 315170666
|
Bases d'informació |
|
CNt G96Jd1jYgBoO2qjWGu5h
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...