Chiwere






















































Infotaula de llenguaChiwere
Báxoje-Jíwere-Ñútˀachi
Parlants

326 (2000)[1]
63 (2010)[2] principalment a Oklahoma, Missouri, Kansas
Parlat a
Estats Units


Classificació lingüística

(Macro-sioux?)



  • Llengües siouan

  • Llengües sioux occidentals

  • Siouan de la vall del Mississipí

  • Chiwere-winnebago

  • Chiwere


Característiques
Nivell de vulnerabilitat
6 extint
Codis

ISO 639-1
-
ISO 639-2
iow
ISO 639-3
iow
Glottolog
iowa1245
UNESCO
888
IETF
iow
Endangeredlanguages.com
1691
Modifica les dades a Wikidata

Chiwere (també anomenat Iowa-Otoe-Missouria o Báxoje-Jíwere-Ñút’achi) és una llengua siouan originàriament parlada per les tribus missouria, otoe, i iowa, que es van originar a la regió dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord però més tard es va traslladar tots al Mig Oest i les Planes. La llengua està estretament relacionada amb el Ho-Chunk, també conegut com a winnebago. Els missioners cristians documentaren per primer cop el chiwere en la dècada de 1830, però des de llavors pràcticament no s'ha publicat res sobre la llengua. El chiwere ha patit una disminució constant després del contacte extensiu euroamericà en la dècada de 1850, i en 1940 la llengua havia deixat gairebé totalment de ser parlada.




Contingut






  • 1 Noms


  • 2 Situació


  • 3 Classes


  • 4 Fonologia


    • 4.1 Consonants


    • 4.2 Vocals




  • 5 Vegeu també


  • 6 Notes


  • 7 Referències


  • 8 Enllaços externs





Noms


La tribu iowa es refereix a la seva llengua com a Báxoje ich’é o Bah Kho Je (pronunciat b̥aꜜxodʒɛ itʃʼeꜜ). El dialecte otoe-missouria és anomenat Jíwere ich’é (pronunciat d̥ʒiꜜweɾɛ itʃʼeꜜ). La paraula chiwere, utilitzat sobretot pels lingüistes, es deriva del fet que el llenguatge té una distinció d'aspiració més que una distinció de so, de manera que les oclusives no aspirades /b̥ d̥ d̥ʒ ɡ̊/ són variablement sonores [b d dʒ ɡ] o sordes [p t tʃ k]. Encara que [tʃ] és una pronunciació vàlida del primer só de Jiwere ~ Chiwere, pot enganyar als angloparlants en pronunciar-se [tʃʰ].


De manera similar, una etimologia popular comuna de Báxoje és "nassos polsosos," basada en el malentès de la primera síl·laba bá com a pá, o "nose."[3] Tanmateix, la Tribu Iowa d'Oklahoma es diu Bah-Kho-Je que vol dir "neu grisa," per les seves cabanes d'hivern cobertes de neu tacades gris pel fum del foc.[4]



Situació


Els dos últims parlants materns van morir en l'hivern de 1996, i només romanen un grapat de parlants semi-materns, tots ells gent gran,[5] fent del chiwere criticalment amenaçat. Pel 2006, una estimació de quatre membres de la Tribu d'Indis Otoe-Missouria encara parla la llengua, mentre que 30 membres de la Tribu Iowa d'Oklahoma parlen la llengua.[6] La Tribu Iowa d'Oklahoma ha patrocinat tallers d'idiomes en el passat i espera acollir-ne més en el futur. Han proporcionat dispositius de gravació als ancians tribals per recollir paraules i cançons chiwere.[7] Una beca de la NSF de 2012 s'utilitzarà per proveir accés digital als enregistraments d'àudio existents dels parlants fluids.[8] The Third Annual Otoe-Missouria Language and Culture Day is planned for September 2012.[9] La Tribu d'Indis Otoe-Missouria està organitzant un programa lingüístic amb el Departament d'Estudis amerindis de la Universitat d'Oklahoma.[10]



Classes


El Program Lingüístic Otoe de la Tribu Otoe-Missouria d'Oklahoma dóna classes setmanals a Edmond (Oklahoma).[11]



Fonologia


La fonologia del chiwere consisteix en aproximadament 29 consonants, tres vocals nasals, i cinc vocals orals.



Consonants

























































































Inventari consonàntic chiwere[12][13]


Labial
Interdental
Dental
Palatal
Velar
Glotal

Oclusiva
No aspirada
p

t
tʃ
k
ʔ

Aspirada
pʰ

tʰ
tʃʰ
kʰ

Ejectiva
pʼ

tʼ
tʃʼ
kʼ

Fricativa
Sorda

θ
s ~ ʃ
x
h

Sonora

ð




Ejectiva

θʼ
sʼ

xʼ

Nasal
m

n
ɲ
ŋ

Aproximant
w

ɾ
j



Vocals


Els chiwere tenen cinc fonemes vocals orals, /a e i o u/, i tres fonemes vocals nasals, /ã ĩ ũ/. La longitud vocàlica és distintiva.[13]



Vegeu també



  • Truman Washington Dailey - darrer parlant nadiu de la llengua


Notes





  1. ↑ Cens dels EUA de 2000, 120 a Nou Mèxic, 85 Missouri, 79 a Kansas i 42 a Oklahoma


  2. ↑ Llengües ameríndies segons el cens de 2010


  3. ↑ GoodTracks, Jimm (1992) Baxoje-Jiwere-Nyut'aji - Ma'unke: Iowa-Otoe-Missouria Language to English. Boulder, CO: Center for the Study of the Languages of the Plains and Southwest. (també) GoodTracks, Jimm (16 August 2008), personal communication. Ioway Otoe-Missouria Language Website


  4. ↑ History of the Ioway. Iowa Tribe of Oklahoma. (retrieved 22 Feb 2009)


  5. ↑ Welcome to the Ioway, Otoe-Missouria Language Website. Ioway, Otoe-Missouria Language. (retrieved 23 Feb 2009)


  6. ↑ Anderton, Alice, PhD. Status of Indian Languages in Oklahoma. Intertribal Wordpath Society. 2009 (22 Feb 2009)


  7. ↑ Oral History and Language. Iowa Tribe of Oklahoma. (retrieved 23 Feb 2009)


  8. ↑ «Award#1160665 - Chiwere (ISO 639-3: iow) Audio Archive Project (CAAP)». [Consulta: 9 novembre 2012].


  9. ↑ «Otoe-Missouria company hosts language day». Pictographs: Preserving Native Languages and Cultures through Words and Pictures. [Consulta: 15 setembre 2012].


  10. ↑ Otoe-Missouria Tribe of Indians Job Announcement. 7 Jan 2009 (23 Feb 2009)


  11. ↑ "Otoe Language Program." The Otoe-Missouria Tribe. Retrieved 11 Feb 2012.


  12. ↑ Whitman, 1947, p. 234


  13. ↑ 13,013,1 Schweitzer, Marjorie M. (2001) "Otoe and Missouria." In Plains, ed. Raymond J. DeMallie. Vol. 13 of Handbook of North American Indians, ed. William C. Sturtevant. Washington, D.C.: Smithsonian Institution, pg. 447




Referències



  • GoodTracks, Jimm G. (2010). Iowa, Otoe-Missouria Language Dictionary: English / Báxoje-Jiwére-Ñútˀačhi ~ Maʔúŋke. (Revised Edition). Center for the Study of the Languages of the Plains and Southwest.

  • GoodTracks, Jimm G. (2007). Iowa, Otoe-Missouria Language Dictionary: English / Báxoje-Jiwére-Ñútˀačhi ~ Maʔúŋke. (Revised Edition). Center for the Study of the Languages of the Plains and Southwest.

  • GoodTracks, Jimm G. (2002). Ioway-Otoe Verb Composition: Elements of the Verb and Conjugations. (Revised Edition). Ioway Cultural Institute.

  • Whitman, William. (1947). "Descriptive Grammar of Ioway-Oto." International Journal of American Linguistics, 13 (4): 233-248.

  • Wistrand-Robinson, Lila, et al. (1977). Jiwele-Baxoje Wan’shige Ukenye Ich’e Otoe-Iowa Indian Language – Book I. Jiwele Baxoje Language Project.



Enllaços externs



  • Web lingüística Ioway-Otoe-Missouria

  • Composició verbal Ioway-Otoe

  • Ioway Cultural Institute : Language


  • Iowa-Otoe-Missouri page, Native-Languages.org


  • "Otoe-Missouria Hymns", traduït a l'anglès per Earl Plumley.










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more