Comunitat d'aglomeració
Multi tool use
Una comunitat d'aglomeració (communauté d'agglomération en francès) és una estructura intercomunal francesa amb fiscalitat pròpia que preveu una important integració de les comunes membres. Aquesta figura va ser instituïda el 1999 per la “Llei Chevènement” relativa al reforçament i simplificació de la cooperació intercomunal.[1] La cooperació intercomunal (EPCI: Établissements publics intercommunaux) pot prendre diferents estructures segons el grau d'integració, reflectit pel seu règim fiscal: amb fiscalitat pròpia o sense.[2] Segons criteris de la població i grau de cooperació la comunitat d'aglomeració (CA) es troba entre la comunitat de comunes (CC) i la comunitat urbana (CU).
Per poder crear una comunitat d'aglomeració calen generalment, tres condicions: [3]
- reunir un mínim de 50.000 habitants
- comptar amb un municipi que almenys tingui 15.000 habitants, o que sigui capital de departament
- continuïtat geogràfica i sense enclavaments.
La llei [4] obliga a les comunitats d'aglomeració exercir certes competències com ara el desenvolupament econòmic, l'administració de l'espai comunitari, polítiques d'habitatge social, polítiques socials en els municipis i transport urbà. A més, les comunitats d'aglomeració han d'exercir també tres de les competències entre les sis següents: circulació viària, sanejament, aigua potable, medi ambient i acció social o equipaments culturals i esportius.
El gener de 2014, 222 comunitats d'aglomeració reunien 4.851 comunes i 27,1 milions d'habitants [5]
Referències
↑ «Llei n 99-586 de 12 de juliol 1999 relativa al reforçament i simplificació de la cooperació intercomunal» (en francès). Legifrance [Consulta: 29 juliol 2014].
↑ «Les differentes formes de cooperation intercommunale». La documentation française [Consulta: 29 juliol 2014 (francès)].
↑ «Code géneral des collectivités territoriales» (en francès). Legifrance [Consulta: 29 juliol 2014].
↑ «Code général des collectivités territoriales - Article L5216-6» (en francès). Legifrance [Consulta: 29 juliol 2014].
↑ «Bilan 2014 de l'intercommunalité de la DGCL» (
PDF) (en francès). [Consulta: 29 juliol 2014].
Enllaços externs
Assemblée des Communautés de France (francès)
wtO RH6,9r aLDdyB,Z56h hX,cMJj5NJR9aTFkNz4ZGd88,5JQJdfdLh8CSyUtbGwKus
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
PDF
