El gerundi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adverbi. Pot actuar com a adverbi i com a verb alhora.
Contingut
1En català
2En llatí
2.1Infinitiu declinat
2.2Adjectiu
3Vegeu també
En català
Aquesta forma verbal és part integrant, com a segon terme, de les perífrasis verbals:
Durativa: estar + gerundi (estan jugant a futbol)
Reiteratives: anar + gerundi / seguir + gerundi / continuar + gerundi (ho va explicant, ho segueix explicant, ho continua explicant).
La perífrasi venir + gerundi és un barbarisme, i no pas una construcció genuïna de la llengua catalana.
La terminació d'aquesta forma és -nt: cantant, tement, dormint... Els gerundis acabats en -guent no són correctes (poguent, sapiguent...). Les formes correctes són podent, sabent...
El gerundi en català sempre expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb de l'oració principal (vaig ensopegar anant a l'escola). En aquest cas, l'acció és simultània i es pot invertir l'ordre de l'oració (anant a l'escola, vaig ensopegar). Mai pot expressar una acció posterior a la del verb principal (el van portar a l'hospital, morint al cap de poc). Aquesta frase no és correcta i s'ha de construir d'una altra manera: utilitzant una conjunció o un relatiu (el van portar a l'hospital i morí al cap de poc / el van portar a l'hospital, on morí al cap de poc).
En llatí
En llatí, el gerundi era o una declinació de l'infinitiu amb una funció instrumental o modal. En la seva forma adverbial esdevé un adjectiu que implica un deure o una obligació. Es forma amb els sufix -ndus, -nda, -ndum a l'arrel d'un verb. Per la seva concisió, el gerundi llatí es troba en moltes llocucions llatines encara molt usades avui.
Infinitiu declinat
Errare humanum est (nominatiu): Errar és humà
Utile legendo (datiu): és útil per llegir (infinitu: legere)
Consilium abeundi (genitiu): el consell d'anar-se, eufemisme a la universitat per una demissió (infiniu: abire)
Modus vivendi (genitiu): manera de viure (infinitiu: vivere)
Adjectiu
Agenda: coses que s'han de fer (infinitiu: agere)
Corrigenda et addenda : el que s'ha de corregir i afegir, una expressío que s'utilitzava sovint com títol per a les correccions necessaris d'errors o coses omesos quan tot el llibre era compost i que amb les tècniques manuals d'antany, hauria sigut massa costós de retipografiar tot el text (infinitius: corrigere, addere)
Delenda est Carthago, cal destruir Cartago (infinitu: delere)
Mutatis mutandis: quan s'ha canviat el que s'ha de canviar (infinitu: mutare)
Nunc est bibendum (Horaci): ara hem de beure un got
Pacta sunt servanda : s'ha de respectar els pactes (infinitiu: servare)
Quod erat demonstrandum: el que s'havia de demonstrar
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
