1905
Anys: | 1902 1903 1904 - 1905 - 1906 1907 1908 |
Dècades: | 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1905 | |
Calendari gregorià | 1905 MCMV |
Ab urbe condita | 2658 |
Calendari armeni | 1354 |
Calendari xinès | 4601 – 4602 |
Calendari hebreu | 5665 – 5666 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga | 1960 – 1961 1827 – 1828 5006 – 5007 |
Calendari persa | 1283 – 1284 |
Calendari islàmic | 1323 – 1324 |
Calendari rúnic | 2155 |
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905
Contingut
1 Esdeveniments
2 Naixements
3 Necrològiques
4 Referències
Esdeveniments
- Països Catalans
Cotlliure, Rosselló: els pintors Matisse i Derain fan una estada al poble arran de la qual hi neix el fauvisme.
25 de novembre, Barcelona: Fets del ¡Cu-Cut!, militars espanyols assalten el local del setmanari "¡Cu-Cut!" i del diari La Veu de Catalunya i el govern espanyol, suspèn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions. Francesc Macià abandona l'exèrcit arran d'aquests fets.[1]
Barcelona: el director de cinema aragonès-català Segundo de Chomón roda la primera pel·lícula de la història que utilitza el sistema d'animació Stop-motion, fotograma a fotograma.
- Resta del món
11 d'abril, Berna, Suïssa: Albert Einstein publica un article sobre la relativitat especial.
25 d'octubre, imperi Rus: Revolució russa de 1905, els ferroviaris declaren la vaga general,- Batalla de Tushima
Naixements
- Països Catalans
5 de febrer, Sabadell, Vallès: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
21 de març, Barcelona: Joan Coromines i Vigneaux, lingüista especialitzat en etimologia i toponímia, autor del "Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana" i de l'"Onomasticon Cataloniae"
26 d'abril, Santa Coloma de Gramenet: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg català- 8 de desembre, Calonge, Girona: Josep Maria Vilaseca Sabater, radiòleg.
- Resta del món
1 de febrer, Tívoli, Regne d'Itàlia: Emilio Gino Segrè, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1959
7 de febrer, Estocolm, Suècia: Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 1983).
12 de febrer, Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista espanyola
15 de febrer, Buffalo, EUA: Harold Arlen, compositor de cinema nord-americà
2 de març, Ciutat de Panamà: Roberto Francisco Chiari Remón, president panameny
9 d'abril, J. William Fulbright, polític estatunidenc.[2]
26 d'abril, París, França: Jean Vigo, director de cine
8 de maig, Varsòvia, Polònia: Karol Borsuk, matemàtic i topòleg.
24 de maig, Krujilin, Rússia: Mikhaïl Xólokhov, novel·lista soviètic, Premi Nobel de Literatura del 1965
4 de juny, Guanabacoa, Cuba: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units
21 de juny, París: Jean-Paul Sartre, filòsof francès pare de l'existencialisme
21 de juliol, Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
25 de juliol, Rusçuk, Imperi Austrohongarès: Elias Canetti, escriptor en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1981
29 de juliol, Jönköping, Suècia: Dag Hammarskjöld, Secretari General de l'ONU i Premi Nobel de la Pau de 1961
24 d'agost, Estocolm: Sven Stolpe, intel·lectual suec.
24 de setembre, Ḷḷuarca, Espanya: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la replicació de l'ADN.
30 de setembre, Leeds, Anglaterra: Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1977
8 d'octubre, Buenos Aires, República Argentina: Rodolfo Sciammarella, compositor argentí.
21 de desembre, Londres (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (m. 2000).
Roubaix, Flandes: Maurice Nédoncelle, filòsof francès.
John Gutmann, fotògraf alemany.
Joseph Heinz Eibl, jurista i músic
Garrapinillos, Saragossa: José Ramón Arana, escriptor espanyol considerat un dels millors narradors de l'exili en llengua espanyola
La Ribera: Octavio Montserrat Chapa-Luna, músic.
Necrològiques
- Països Catalans
13 de juliol - València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià (n. 1849).
3 d'agost - Sarrià: Francesc Mora Borrell, arquebisbe de Monterey - Los Angeles (n. 1827).
16 d'agost - Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català (n. 1840)
4 de desembre - Maó, Menorca: Maria Elena Maseras i Ribera, metgessa i pedagoga catalana (n. 1853).
Madrid: Salvador Escolá Arimany, pintor.
- Resta del món
18 de febrer - Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
24 de març - Amiens, França: Jules Verne, escriptor.
18 d'abril - Madrid, Espanya: Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor andalús.
29 d'abril: Edmund Beckett, advocat, rellotger i arquitecte
12 de maig - Neuwaldegg: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.
25 d'agost - Munic: Felix vom Rath, compositor alemany.
28 d'octubre - París: Alphonse Allais, humorista i escriptor francès (n. 1854).
2 de novembre - Würzburg, Suïssa: Albert von Kölliker, anatomista, embriòleg, fisiòleg, zoòleg i botànic suís.
23 de novembre - Innsbruck, Àustria: Otto Stolz, matemàtic.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1905 |
↑ Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
↑ Lynn, Naomi B.; McClure, Arthur F. The Fulbright premise: Senator J. William Fulbright's views on Presidential power (en anglès). Cranbury, NJ: Associated University Presses, 1973, p.53. ISBN 0838713580.