Goyazita
 Goyazita | |
|---|---|
 Cristall de goyazita d'Ilfeld, Nordhausen, Turíngia, Alemanya | |
| Fórmula química | SrAl3(PO4)2(OH)5·H2O |
| Epònim | Estat de Goiás i naming region  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.36 |
| Dana | 42.7.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7.015Å, c = 16.558Å |
| Color | groc llimona, rosa |
| Exfoliació | {0001} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 3,2 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.620 - 1.635 nε = 1.630 - 1.651 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1999 s.p. |
| Referències | [1] |
 | |
La goyazita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup plumbogummita i al supergrup alunita. Rep el seu nom de la província brasilera de Goyaze, on va ser descoberta l'any 1884. També és coneguda com a hamlinita o lusungita.
Característiques
La goyazita és un fosfat d'alumini i estronci amb fórmula SrAl3(PO4)2(OH)5·H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls romboèdrics de fins a 2 cm, o pseudocúbics o aplanats en {0001}, {1012} amb estries. És isostructural amb la gorceixita, i és l'anàleg d'estronci de la crandallita i plumbogummita, i l'anàleg fosfat de l'arsenogoyazita. Forma sèries de solució sòlida amb la gorceixita i amb la crandallita.[2][3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la goyazita pertany a "08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 = 3:1" juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoita, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseita, gallobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandallita, benauita, crandallita, dussertita, eylettersita, gorceixita, kintoreita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiita i pattersonita.
Formació i jaciments
Es troba en pegmatites granítiques, en zones d'alteració hidrotermal d'argila; en argiles caolinítiques derivades d'aire de tobes volcàniques, en dipòsits de fosfats sedimentàris, carbonatites i en dipòsits detrítics, incloent sorres diamantíferes. Sol trobar-se associada a altres minerals com: herderita, apatita, quars, monazita, esfalerita, pirita, barita, caolinita i diamant.[4]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Goyazita |
↑ «Goyazite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2015].
↑ «Crandallite-Goyazite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2015].
↑ «Gorceixite-Goyazite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2015].
↑ «Goyazite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 21 febrer 2015].
