Parc Nacional de Dovrefjell-Sunndalsfjella

























































Infotaula de geografia físicaParc Nacional de Dovrefjell-Sunndalsfjella

Snohetta.jpg
Tipus
Parc nacional
Ubicació

Estat Noruega
Comtat Oppland
Municipi Lesja







62° 23′ 48″ N, 9° 10′ 23″ E / 62.396666666667°N,9.1730555555556°E / 62.396666666667; 9.1730555555556

Característiques
Superfície
1,693 km²
Espècies presents

pi roig,avet,bedoll


ant,cérvol, ós bru, llop


IUCN categoria II:Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador
827


Activitat
Data d'inauguració
3/05/2002
Gestor
Directorate for Nature Management
Modifica les dades a Wikidata

El Dovrefjell-Sunndalsfjella és un parc nacional de Noruega. Fou fundat el 2002 a partir de l'original Parc Nacional Dovre, fundadat el 1974. ocupant 1.693 km² i abasta àrees en tres comtats noruecs: Oppland, Sør-Trøndelag i Møre og Romsdal i inclou gran part de la serralada de Dovrefjell.[1]



Ecologia


El parc nacional fou establert per:



  • Preservar una àrea gran, contínua i essencialment intacte la muntanya,

  • Preservar un ecosistema alpí amb la seva biodiversitat natural,

  • Preservar una part important de la gamma de les existències de rens salvatges en Snøhetta i Knutshø,

  • Salvaguardar una variació d'hàbitats,

  • Preservar la morfologia del paisatge i els seus dipòsits geològics distintius,

  • La protecció del patrimoni cultural .


El públic no té accés a l'experiència de la natura a través de l'exercici de la vida a l'aire lliure tradicional i senzilla, amb una infraestructura tècnica única establerta en un grau molt modest.


Part de la vida de les plantes és anterior a l'última edat de gel. El cim més alt del parc és el Snøhetta, 2.286 metres. Al parc hi ha tot d'espècies de rens noruecs protegides i en perill d'extinció.


Un atractiu natural inigualable a Noruega és la cascada d'Åmotan, de 156 metres. Es troba a la carretera 70 entre Oppdal i Sunndalsøra a la frontera nord del parc nacional.[2]



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de Dovrefjell-Sunndalsfjella Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «Cascada d'Amotan».


  2. ↑ «Administració del parc».










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more