Glacera Perito Moreno
 | ||||
| Tipus | Glacera | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Francisco Pascasio Moreno | |||
| Àrea protegida | Parc Nacional Los Glaciares | |||
| Inici | ||||
| Estat | Argentina | |||
| Província | Província de Santa Cruz | |||
| Departament | Departamento de Lago Argentino | |||
| Final | ||||
| Estat | Argentina | |||
| Província | Província de Santa Cruz | |||
| Localització | llac Argentino | |||
| ||||
| Serralada | Patagònia Andina | |||
| Efluent | llac Argentino | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 244 m | |||
 | ||||
Glacera Perito Moreno
La glacera Perito Moreno està situada a l'Argentina, entre els 47º i 51º de latitud sud, i neix del Camp de Gel Patagònic Sud, compartit per Argentina i Xile. S'estén sobre el braç sud del llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud i 150 metres d'alçada (dels quals 60 estan emergits). Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno, creador de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest país durant el segle XIX, és una de les reserves d'aigua dolça més importants del món.
És una de les glaceres més imponents del món, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix. Situada en una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dintre del Parc Nacional Los Glaciares, creat el 1937 a la província de Santa Cruz, al sud de la República argentina. Aquest parc, de 724.000 ha, té en total 356 glaceres.
En el seu avanç, tanca les aigües del Brazo Rico del llac Argentino, i provoca que les aigües s'elevin fins a 30 metres sobre el del llac Argentino, fent pressió sobre els gels. En primer lloc, es crea un túnel amb una volta de més de 50 metres pel qual les aigües del Brazo Rico descendeixen fins al llac Argentino. L'erosió causada per l'aigua provoca finalment el col·lapse de la volta, en un dels espectacles més imposants que puguin presenciar-se.
El procés s'ha repetit al llarg d'intervals irregulars: l'última ruptura va començar a produir-se el 10 de març i va culminar el 13 de març del 2006 (22,55 hora local), només dos anys després de l'anterior (març del 2004). No obstant això, la ruptura del 2004 es va produir després de 16 anys (febrer del 1988), quan la diferència de nivell va arribar-ne a 30 m. Els últims esfondraments, a part del de 2006, han tingut lloc el 2004, 1988, 1984, 1980, 1977, 1975, 1972, 1970, 1966, 1963, 1960, 1956, 1953, 1952, 1947, 1940, 1934 i 1917, és a dir, una mitjana d'una vegada cada quatre o cinc anys.
El turista pot gaudir d'aquest espectacle a només uns 400 m de distància, en instal·lacions especialment creades per a la seva observació. També és possible transitar sobre la glacera, amb robes i calçat especials, amb guies específicament entrenats i amb especial coneixement de la glacera.
La glacera Perito Moreno té una velocitat, mesurada en uns 4 km del front, d'aproximadament 2 m per dia, és a dir, al voltant de 700 m per any.
La glacera està situada enfront de la península de Magallanes, al sud del parc nacional, a uns 80 km de la vila d'El Calafate, fins on es pot arribar amb avió al seu recentment inaugurat aeroport internacional. El Calafate es troba a 320 km al nord-oest de la capital de la província, Rio Gallegos.
La glacera a vista de satèl·lit
El front de la glacera sobre el llac abans de l'esfondrament del 2004
Esfondrament localitzat al front de la glacera
La glacera Perito Moreno a la Patagònia
Coord.: 50° 29′ S, 73° 03′ O / 50.483°S,73.050°O / -50.483; -73.050
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glacera Perito Moreno |
