Facultat d'Economia i Empresa (UB)


































































Infotaula d'organitzacióFacultat d'Economia i Empresa










UB logo.png

Facultat d'Economia i Empresa - UB.JPG
Facultat d'Economia i Empresa

Dades bàsiques
Tipus entitat
facultat universitària
Història
Fundació
2008
Activitat


Estudis oferts
Grau de Direcció i Administració d'Empreses
Grau d'Estadística
Grau d'Economia
Grau de Sociologia
Organització i govern

Seu central Vista-down.png

  • Av. Diagonal, 690

  • Barcelona

  • 41° 23′ 07″ N, 2° 06′ 49″ E / 41.3853°N,2.11374°E / 41.3853; 2.11374
Deganat
Ramon Alemany Leira
Depèn de
Universitat de Barcelona
Campus
Campus Diagonal
Afiliacions
Universitat de Barcelona
Xifres destacables
Finançament
Públic (Generalitat de Catalunya)


Web
Lloc web oficial






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

La Facultat d'Economia i Empresa pertany a la Universitat de Barcelona, institució que va ser fundada l'any 1450. La facultat està situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona i va ser creada arran de la fusió feta l'any 2009 entre la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, situada a l'edifici 690, i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials, situada a l'edifici 696.




Contingut






  • 1 Cronologia


  • 2 Departaments


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Cronologia




  • 1450 - Alfons el Magnànim funda la Universitat de Barcelona


  • 1717 - Felip V de Borbó, tanca la Universitat de Barcelona i signa els Decrets de Nova Planta. La Universitat es trasllada a Cervera.


  • 1837 - Torna a obrir la Universitat de Barcelona, després de la protesta de Canaletes.[1]


  • 1874 - S'inaugura d'edifici central de la Universitat situat a la plaça Universitat, a l'Esquerra de l'Eixample.


  • 1961 - S'inaugura l'edifici de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials, a la zona universitària de Pedralbes.


  • 1967-68- S'inaugura l'edifici de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a la zona universitària de Pedralbes.


  • 2008[2] - El 29 de juliol de 2008 es va crear la Facultat d'Economia i Empresa (UB), per fusió de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials, de la Universitat de Barcelona.



Departaments



  • Història i Institucions Econòmiques[3]

  • Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial

  • Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions

  • Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial

  • Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials

  • Comptabilitat

  • Economia i Organització d'Empreses

  • Teoria Econòmica

  • Econometria, Estadística i Economia Espanyola

  • Economia Política i Hisenda Pública



Referències





  1. ↑ Fabiàn Estapé. La Vanguardia, 2 de març de 2008, pàgina 28


  2. ↑ «ORDRE IUE/364/2008, de 21 de juliol, per la qual es crea la Facultat d'Economia i Empresa» (en català, castellano). DOGC, 21-07-2008. [Consulta: 27 maig 2016].


  3. ↑ «Departament d'Història i Institucions Econòmiques» (en català). [Consulta: 20 desembre 2014].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Facultat d'Economia i Empresa Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Història de la Universitat de Barcelona








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more