Cardat






Cardador de llana treballant


El cardat és una operació mecànica que produeix una xarxa contínua de teixit a partir del material cru.[1] Això s'aconsegueix fent passar les fibres entre superfícies que es mouen diferencialment cobertes amb teixit cardant. El cardat és un conjunt d'operacions mecàniques que també es fa servir en altres materials com el cotó i el lli per tal de netejar, paral·lelitzar o individualitzar-ne les fibres per a produir finalment una metxa o cinta. Actualment es fa amb màquines cardadores. L'etimologia és del llatí carduus que són els capítols secs d'una planta, el cardó, que s'usava per cardar la llana crua. El cardat també es pot usar per crear mescles de fibres de diferents colors.




Cardat manual




Pentinadora al Museu Tèxtil de Terrassa


El cardat artesanal en procés de desaparició. El cardador de llana era un treballador ubicat en zones de ramaderia que produïen llana, que rentava la llana bruta de les ovelles amb aigua per tal d'eliminar-ne la brutícia i les restes de greix i després es desenredava per a deixar-les preparades per al filat i el seu ús tèxtil. Aquests treballadors usaven instruments tradicionals com cardadors o pintes. Actualment aquest procediment s'ha mecanitzat i cal poca mà d'obra.


També els cardadors eren matalassers que cardaven la llana dels matalassos des fent els matalassos i traient la llana del seu interior.[2][3]



Història


L'historiador de la ciència Joseph Needham adscriu la invenció dels instruments de cardar a l'Índia antiga.[4] Les primeres evidències del seu ús són del segle II de la nostra era.[4] Aquests estris s'anomenaven kaman i dhunaki hi actuaven per vibració d'una corda.[4]


El 1748 Lewis Paul de Birmingham, inventà la màquina cardadora manual.[5]


Des de la dècada de 1780, les màquines cardadores es van instal·lar a molins del nord d'Anglaterra i del centre de Gal·les.[6]



Notes





  1. ↑ Yilmaz, Nasire Deniz; Powell «The Technology of Terry Towel production». Journal of Textile and Apparel, Technology and Management. North Carolina Stare University, 4, 4, 2005.


  2. ↑ Juan Manuel Bartolomé Bartolomé: La dinámica en la producción y consumo de textiles en León: Las zonas artesanales de La Bañeza y Astorga (1700-1860)


  3. ↑ Castilla y León aún cuenta con varios lavaderos de lana para elaborar alfonbras y moquetas, leonnoticias.com


  4. ↑ 4,04,14,2 Baber, Zaheer. The Science of Empire: Scientific Knowledge, Civilization, and Colonial Rule in India. State University of New York Press, 1996, p. 57. ISBN 0-7914-2919-9. 


  5. ↑
    Wadsworth, A. P.; Mann, J. de L.. The Cotton Industry and Industrial Lancashire. Manchester University Press, 1931, p. 419–448. 


  6. ↑
    Jenkins, J. Geraint. The Welsh Woollen Industry, 1969, p. 33–4. 




Enllaços externs


  • Video on es mostra el cardat manual de la llana



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more