Província de Belluno

















































































Infotaula de geografia políticaProvíncia de Belluno

Cime d'Auto.jpg


Localització







Belluno in Italy.svg

46° 08′ 27″ N, 12° 12′ 56″ E / 46.140833333333°N,12.215555555556°E / 46.140833333333; 12.215555555556



Estat Itàlia
Regió Vèneto
Capital
Belluno
Conté la localitat

Població
Total
209.550
• Densitat
56,99 hab/km²
Geografia
Superfície
3.677 km²
Limita amb

Identificador descriptiu
Codi postal
32100 i 32010–32047
Zona horària

Prefix telefònic
0435, 0436, 0439 i 0437

ISO 3166-2
IT-BL
Codi NUTS
ITH33
Identificador ISTAT
025
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La província de Belluno (vènet Provincia de Bełun) és una província que forma part de la regió de Vèneto dins Itàlia. La seva capital és Belluno.


Limita al nord amb Tirol i Caríntia, a l'est amb Friül-Venècia Júlia (províncies d'Udine i Pordenone), a l'est amb Tirol del Sud i Trentino i al sud amb les províncies de Treviso i Vicenza.


Té una àrea de 3.672,26 km², i una població total de 206.069 hab. (2016).[1] Hi ha 64 municipis a la província.




Contingut






  • 1 Minories lingüístiques


  • 2 Especificitats


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Minories lingüístiques


El territori de Belluno inclou dues minories lingüístiques:



  • Els ladins, presents als municipis de Colle Santa Lucia, Livinallongo del Col di Lana i Cortina d'Ampezzo.

  • Els Cimbris, minoria de parla germànica, presents al municipi de Sappada/Pladn.



Especificitats


La província ocupa el 20% del territori del Vèneto, i està situada entre les àrees de cultura furlana, ladina i alemanya. Darrerament s'ha convocat referèndums per a modificar els límits provincials:




  • Lamon va votar el 30 i 31 d'octubre de 2005 votà per passar a la província de Trento.


  • Sovramonte va votar el mateix el 9 d'octubre de 2006


  • Colle Santa Lucia, Livinallongo del Col di Lana i Cortina d'Ampezzo demanaren el 27 d'octubre de 2007 integrar-se a Tirol del Sud per tal d'unificar administrativament els territoris de cultura ladina


  • Sappada votà el 10 de març de 2008 per integrar-se a Friül-Venècia Júlia.



Referències




  1. ↑ Dades ISTAT



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Belluno Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina de la Província (italià)










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more