Foia d'Osca






















































Infotaula de geografia política

FoiaDOsca.jpg
Vista parcial de la Foia d'Osca des de Bolea



Localització







42° 07′ 00″ N, 0° 09′ 00″ O / 42.1167°N,0.15°O / 42.1167; -0.15



Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província d'Osca
Capital
Osca
Municipi
40
Població
Total
66.793 hab.
• Densitat
26,45 hab/km²
Geografia
Superfície
2.525,6 km²
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Foia d'Osca[1] (oficialment Hoya de Huesca/Plana de Uesca; Hoya de Huesca en castellà i Plana de Uesca en aragonès) és una de les comarques de l'Aragó.



Territori i població






























































































































































































































































































































































































Nº
Municipi
 Extensió
(km²)[2]
%
del total
 Habitants
(2008)[2]
%
del total
 Altitud
(metres)[2]
1
Agüero
 94,2
 3,7
 161
 0,3
 696
2
Albero Alto
 19,3
 0,8
 117
 0,2
 442
3
Alcalá de Gurrea
 71,4
 2,8
 285
 0,4
 461
4
Alcalá d'o Bispe
 47,8
 1,9
 425
 0,5
 517
5
Alerre
 8,9
 0,4
 224
 0,4
 505
6
Almudèver
 201,5
 8,0
 2.449
 3,7
 456
7
Angüés
 56,5
 2,2
 423
 0,7
 543
8
Antillón
 22,4
 0,9
 165
 0,3
 513
9
Argavieso
 9,7
 0,4
 132
 0,2
 481
10
Arguis
 62,8
 2,5
 105
 0,1
 1.044
11
Ayerbe
 63,9
 2,5
 1.126
 1,7
 582
12
Banastás
 4,7
 0,2
 264
 0,4
 532
13
Biscarrués
 30,2
 1,2
 231
 0,3
 472
14
Blecua-Torres
 36,2
 1,4
 186
 0,3
 465
15
Casbas de Huesca
 132,7
 5,3
 307
 0,5
 560
16
Chimillas
 10,0
 0,4
 356
 0,5
 520
17
Gurrea de Gállego
 192,0
 7,6
 1.710
 2,7
 341
18
Osca
 161,0
 6,4
 51.117
 76,4
 488
19
Ibieca
 14,9
 0,6
 114
 0,2
 640
20
Igriés
 19,2
 0,8
 530
 0,7
 599
21
Loarre
 74,4
 2,9
 369
 0,6
 773
22
Loporzano
 169,3
 6,7
 541
 0,8
 581
23
Loscorrales
 40,2
 1,6
 108
 0,2
 620
24
Lopinyén-Ortiella
 110,1
 4,4
 368
 0,5
 438
25
Monflorite-Lascasas
 29,2
 1,2
 281
 0,4
 436
26
Morillo de Galligo
 54,7
 2,2
 169
 0,3
 543
27
Novals
 20,1
 0,8
 174
 0,3
 464
28
Nueno
 147,2
 5,8
 524
 0,8
 726
29
Penyas de Riglos (As)
 217,9
 8,6
 279
 0,5
 678
30
Pertusa
 29,4
 1,2
 122
 0,2
 639
31
Piracés
 25,2
 1,0
 97
 0,2
 453
32
Quicena
 9,7
 0,4
 306
 0,4
 476
33
Salillas
 28,3
 1,1
 119
 0,2
 420
34
Santolaria de Galligo
 29,6
 1,2
 126
 0,2
 505
35
Sesa
 30,8
 1,2
 241
 0,4
 437
36
Siétamo
 49,0
 1,9
 625
 0,9
 559
37
Sotonera (La)
 165,5
 6,6
 1.058
 1,7
 509
38
Tierz
 6,5
 0,3
 629
 0,9
 467
39
Tramacet
 15,4
 0,6
 106
 0,2
 418
40
Vicién
 13,8
 0,5
 124
 0,2
 394


Foia d'Osca
2.525,6
100,0
66.793
100,0
-


Llocs d'interès



  • Castell de Loarre

  • Col·legiata de Bolea



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foia d'Osca Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Hoya de Huesca


  2. ↑ 2,02,12,2 Instituto Aragonés de Estadística (IAEST): Nomenclátor 2008










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more