Oriol Pi de Cabanyes i Almirall

























Infotaula de personaOriol Pi de Cabanyes i Almirall

Oriol Pi de Cabanyes.jpg
Retrat d'Oriol Pi de Cabanyes per Josep Pla-Narbona

Biografia
Naixement
10 maig 1950 (68 anys)
Vilanova i la Geltrú


 1r Director de la Institució de les Lletres Catalanes 


1988 – 1996
← Josep Pous i Pagès – Magdalena Oliver i Clapés →
Activitat
Ocupació
Escriptor, museòleg i periodista
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall (Vilanova i la Geltrú, 10 de maig de 1950) és un escriptor català.[1]


A part d'obres de ficció, ha publicat dietaris, llibres de viatges (com ara Pel bell nord glaçat), biografies i estudis sobre art i literatura. Ha exercit de professor universitari, de director del Museu Víctor Balaguer a la seva ciutat natal, de director de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes, des del 1988 fins al 1996. També ha destacat com a periodista, ja de jove en recollir el premi Oriflama pel seu treball d'investigació sobre els quibuts israelians. Ha col·laborat amb les publicacions Serra d'Or, Avui, Diari de Vilanova i La Vanguardia.


Va ser Director General en diferents governs de Jordi Pujol.




Contingut






  • 1 Obres


    • 1.1 Narrativa breu


    • 1.2 Novel·la


    • 1.3 No ficció




  • 2 Premis


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Obres




Oriol Pi de Cabanyes al MHC el 2001.



Narrativa breu



  • 1978 Novenari d'ànimes


Novel·la




  • 1973 Oferiu flors als rebels que fracassaren


  • 1975 També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud


  • 1977 Esquinçalls d'una bandera



No ficció




  • 1971 La generació literària dels 70 (amb Guillem-Jordi Graells)


  • 1979 La Renaixença


  • 1980 Llibre d'hores (1975-1978)


  • 1984 Apunts d'història de la Renaixença


  • 1989 Repensar Catalunya


  • 1990 Cases senyorials de Catalunya


  • 1992 Cases modernistes de Catalunya


  • 1995 Pel bell nord glaçat


  • 1999 Castells habitats de Catalunya


  • 2000 El sol de Vilanova i el Garraf misteriós

  • 2000 Retrat d'Alexandre de Cabanyes


  • 2001 L'univers Pla-Narbona


  • 2002 Gaudí: una cosmogonia


  • 2003 Glossari d'escriptors catalans del segle XX


  • 2004 Passió i mort de Joaquim Mir

  • 2004 Roca Sastre, una vindicació del realisme


  • 2005 A punta d'espasa. Noves glosses d'escriptors


  • 2006 L'Empordà, el melic del món



Premis




  • 1972 Prudenci Bertrana per Oferiu flors als rebels que fracassaren


  • 1974 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Oferiu flors als rebels que fracassaren


  • 1988 Josep Vallverdú d'assaig per Repensar Catalunya


  • 1994 Sant Joan per Pel bell nord glaçat



Referències





  1. «Oriol Pi de Cabanyes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.




Enllaços externs



  • «Oriol Pi de Cabanyes i Almirall». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).


  • «Oriol Pi de Cabanyes» Fitxa biogràfica al web de la Institució de les Lletres Catalanes











Premis i fites
Precedit per:
Terenci Moix
Siro o la increada consciència de la raça


Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1972
Succeït per:
Biel Mesquida Amengual
L'adolescent de sal










Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita