Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Indonesi

bahasa Indonesia
Tipus	subjecte–verb–objecte, llengua aglutinant i Zero-marking language
Parlants
250 milions principalment a Àsia Sud-oriental
Parlants nadius	17 milions (2000)
Altres	233 milions
Rànquing	52
Parlat a	Indonèsia i Timor Oriental
Oficial a	Indonèsia i Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic Reconegut com a llengua minoritària a: Timor Oriental Filipines Malàisia Països Baixos
Informació:  Zona on l'indonesi és una llengua majoritària i oficial.  Zona on l'indonesi és una llengua minoritària.
Classificació lingüística
llengües humanes llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiosumbawanes llengües malaies Malayan languages malai
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Pusat Bahasa
Codis
ISO 639-1	id
ISO 639-2	ind
ISO 639-3	ind
Glottolog	indo1316
Ethnologue.com	ind
IETF	id

L'indonesi (oficialment és anomenat Bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia. L'indonesi es basa en el malai, una llengua austronèsia (o malaiopolinèsia) que s'havia utilitzat com a lingua franca en l'arxipèlag indonesi durant centúries.

Es va conformar com a idioma oficial d'Indonèsia en la declaració d'independència del 1945. És essencialment el mateix idioma (un dialecte) que el malai, la llengua oficial de Malàisia, encara que amb una gramàtica i una fonologia simplificades i amb molts mots prestats d'altres llengües.

Actualment, tot i ser l'idioma oficial, només un percentatge menor d'indonesis parlen l'indonesi com a primera llengua.

Escriptura

L'indonesi s'escriu amb l'alfabet llatí. Les lletres es pronuncien de forma similar al català, tret de:

• 
  c: que es pronuncia entre /tx/ i /ti/: coklat = xocolata /txoklatt/ /tioklat/


• 
  j: que es pronuncia entre /dj/ i /di/: jalan = anar, caminar /djalann/ /dialann/


• 
  v: que es pronuncia /v/, com als dialectes balear, tarragoní, valencià o alguerès.

El moviment nacionalista indonesi havia adoptat l'alfabet llatí el 1928 amb la grafia holandesa anomenada Van Ophuijsen (per exemple tj per al so /tx/ i dj per al so /dj/). Aquesta grafia fou lleugerament modificada per la reforma ortogràfica del 1947 de Soewandi, en nom del ministre d'ensenyament del govern del primer ministre socialista Sjahrir

La reforma del 1972 ha dut a una grafia comuna a l'indonesi i el malai, la dj' indonèsia esdevé j (Djakarta > Jakarta) i la j passa a ser y (djaja → jaya = victòria), com en malai, i la tj indonèsia i la ch malàia esdevenen c (tjahaja i chahaya → cahaya = llum).

Tot i així, la major part de noms propis no han adoptat aquestes reformes ortogràfiques.

Història

La inscripció de Kedukan Bukit

El document més antic conegut en malai antic és una inscripció en escriptura pal·lava, anomenada Kedukan Bukit, datada el 683, a l'illa de Bangka.

El 1908 el govern colonial funda la Commissie voor de Volkslectuur (Comitè per a la literatura popular), responsable de la publicació tant d'obres clàssiques locals, populars i de les llengües regionals i malai, com les obres estrangeres traduïdes al malai, imprès en caràcters llatins. Aquesta organització aviat va prendre el nom de Balaia Pustak (la casa del llibre). A la dècada de 1930 va aparèixer una nova literatura escrita en malai, que els intel·lectuals indígenes anomenen en endavant indonesi. La revista literària Poedjangga Baró (el poeta nou) va ser fundada el 1933.

L'ocupació japonesa de les Índies Holandeses (1942-1945) va permetre el desenvolupament de la llengua indonèsia. Els japonesos es proposen erradicar tota influència occidental i hi prohibeixen les obres en holandes i anglès. Per difondre llur propaganda, empren l'indonesi, i per això el seu ús s'estén a tot l'arxipèlag. La proclamació d'independència el 1945 és llegida en indonesi.

La literatura indonèsia guanya en vitalitat després de la independència. Durant els anys de conflicte entre la jove república i l'antic colonitzador holandès, Chairil Anwar (1922-1949), personatge primmirat i revel, és el capdavanter del moviment poètic Angkatan 45 (generació del 45). De seguida, l'indonesi es desenvolupa al ritme de les transformacions del país.

Agafant el malai com a llengua nacional, els nacionalistes indonesis tornen a l'època on era llengua de comunicació a l'arxipèlag, però aquest cop amb la voluntat de crear una nació indonèsia.

Fonologia

Consonants

El sistema consonàntic de l'indonesi es resumeix en la taula següent:

• La dental /s/ es pronuncia com en el mot tassa i mai no és aproximant en /z/: nasi = arròs /nassi/


• La dental /r/ es pronuncia vibrant (punta de la llengua sobre el paladar).


• La palatal /c/ es pronuncia entre /tx/ i /ti/. De mode semblant, /j/ es pronuncia entre /dj/ i /di/.


• La velar /ng/ es pronuncia com en alemany singen = cantar.


• La glotal aspirada /h/ sempre es pronuncia, tant a principi com a final de mot. Darah = sang, es pronuncia amb una /h/ final ben marcada, que la diferencia de dara = noia jove.

Les consonants finals, en lloc de ser relaxades com en català, són pronunciades com a dobles. Per exemple, minum' (beure) es pronuncia guardant els llavis tancats sobre la /m/ final: /minumm/.

Les consonants fricatives següents són préstecs estrangers:

• Sordes: labiodental /f/, palatal /sy/ i velar /kh/.


• Aproximants: labiodental /v/ i dental /z/.

Vocals

Les vocals indonèsies són les següents:

• 
  a = pronunciada com una a tònica catalana: casa


• 
  e = muda


• 
  é = també escrita e, pronucniada generalment com una /è/, i de vegades com una /é/


• 
  i = com una i catalana: Girona


• 
  o = com una o catalana: cotxe


• 
  u = com una u catalana: música

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indonesi

• Diccionari indonesi-català i català-indonesi en línia

Hi ha una edició en indonesi de la Viquipèdia

Viccionari