Clive Staples Lewis
 Estàtua de C.S.Lewis a Belfast | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 de novembre de 1898 Belfast, Irlanda1 |
| Mort | 22 de novembre de 1963 Oxford,  Anglaterra |
| Causa de mort | Cistitis |
| Lloc d'enterrament | Oxfordshire |
| Religió | Ateu, catolicisme i anglicanisme |
| Educació | University College (Oxford) (1917–1925) Malvern College  Campbell College Wynyard School |
| Activitat | |
| Ocupació | Novel·lista, Professor d'universitat, Locutor de ràdio |
| Període d'activitat | 1919 – |
| Ocupador | Magdalen College (1925–1954) |
| Gènere artístic | Fantasia, Ciència-ficció, Apologètica cristiana, Contes per als nens |
| Moviment | Inklings |
| Professors | William T. Kirkpatrick |
| Influències | Henry Rider Haggard, el cristianisme, J.R.R. Tolkien, George MacDonald, H. G. Wells, G. K. Chesterton, William Blake, les mitologies irlandesa, noruega i grega |
| Influències en | J. K. Rowling, J. I. Packer, Peter Kreeft, J.R.R. Tolkien, generalitzada |
| Branca militar | Somerset Light Infantry |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Obres destacables | Les cròniques de Nàrnia |
| Família | |
| Cònjuge | Joy Davidman (1956–1960) |
| Fills | Douglas Gresham |
| Germans | W. H. Lewis |
| Premis | |
| |
 | |
Notes 1Actualment Belfast és la capital d'Irlanda del Nord. | |
 | |
Clive Staples Lewis, conegut normalment per C. S. Lewis (Belfast, 29 de novembre de 1898 – 22 de novembre de 1963), va ser crític, acadèmic i novel·lista. Fou autor d'obres de literatura medieval, d'apologètica cristiana i de fantasia. Lògic, sensible, solitari, individualista, desobedient i pessimista, va ser un home que va saber combinar un pensament rigorós, analític i lògic amb un estil literari vigorós i creatiu. La seva anomenada actual rau en l'èxit dels set llibres de Les cròniques de Nàrnia.
Contingut
1 Biografia
2 Referències
3 Obres
4 Lectures
5 Enllaços externs
Biografia
El seu pare era el fiscal i notari Albert James Lewis (1863-1929), el pare del qual va haver de marxar de Gal·les per anar viure a Irlanda, on començà sent obrer i acabà com a soci d'una important firma d'enginyeria i armador de vaixells. Sa mare, Flora Augusta Hamilton (1862-1908), que feia gala d'una ment crítica i irònica, era la filla d'un pastor protestant irlandès. Lewis tenia un germà gran: Warren H. Lewis (Warnie)..[1][2]
Als quatre anys, un cotxe va atropellar el seu gos Jacksie; llavors, Lewis va decidir que d'aleshores ençà el seu nom passava a ser 'Jacksie'. Al principi no responia a cap altre nom. Més tard, acceptava que l'anomenessin 'Jacks', el qual va passar a 'Jack', que és com el van anomenar amics i família la resta de la seva vida.[3]
Quan Clive només tenia nou anys, la seva mare va posar-se malalta de càncer i morí. Aquesta mort marcà la seva vida. No sols el deixà orfe sinó que a més el separà del seu pare, que sota la pressió de la malaltia de la seva esposa s'havia convertit en un home intractable amb temperament imprevisible.
Sent molt jove, ja havia començat a escriure narracions fantàstiques que passaven en un món on els personatges eren animals. A més a més, va escriure altres novel·les.
El 1956 es va casar amb l'escriptora americana Joy Gresham, la qual va morir d'un càncer de medul·la quatre anys després, als quaranta-cinc anys..[4]
Va ser amic i col·lega de John R. R. Tolkien, l'autor de El senyor dels anells. Tots dos eren personalitats importants a la facultat d'anglès de la Universitat d'Oxford i formaven part del grup literari informal conegut com als Inklings.
Lewis va morir el 22 novembre 1963 d'una insuficiència renal. La cobertura mediàtica de la seva mort va ser mínima, ja que va morir el mateix dia que va ser assassinat el president nord-americà John F. Kennedy.[5]
Referències
↑ «The Life of C.S. Lewis Timeline - C.S. Lewis Foundation». C.S. Lewis Foundation.
↑ «C.S. Lewis Biography».
↑ Howat, Irene. Ten Boys Who Used Their Talents. Great Britain: Christian Focus Publications Ltd, 2006, p. 22. ISBN 978-1-84550-146-4.
↑ Schultz and West (eds), The C. S. Lewis Reader's Encyclopedia (Zondervan, Grand Rapids, Michigan, 1988), p. 249.
↑ McGrath, Alister. C. S. Lewis – A Life: Eccentric Genius, Reluctant Prophet. Tyndale House Publishers, Inc, 2013, p. 358.
Obres
Algunes de les seves obres són:
Més enllà del planeta silenciós (1938)
Cartes del diable al seu nebot (1942)
Perelandra (1943)
El gran divorci (1945)
Aquesta força maligna (1946)- L'experiència de llegir
Mentre no tinguem rostre (1956)
Cartes per a en Malcolm (1963)
El problema del dolor (1940)
L'abolició de l'home (1943)
Pur cristianisme (1952)
Les cròniques de Nàrnia (1950-1956)
Els quatre amors (1960)
Una pena observada (1961)
Sorprès per l'alegria (autobiografia)- Miracles (C. S. Lewis)
Lectures
Barker, Dan. Losing Faith in Faith: From Preacher to Atheist. Freedom from Religion Foundation, 1992. ISBN 1-877733-07-5.
- Dodd, Celia «Human nature: Universally acknowledged». The Times [London], 08-05-2004 [Consulta: 28 abril 2010].
- Plantilla:Cite magazine
Bruce L. Edwards. The Taste of the Pineapple: Essays on C. S. Lewis as Reader, Critic, and Imaginative Writer. The Popular Press, 1988. ISBN 0-87972-407-2.
Edwards, Bruce L. A Rhetoric of Reading: C. S. Lewis's Defense of Western Literacy. Center for the Study of Christian Values in Literature, 1986. ISBN 0-939555-01-8.
- Ezard, John «Narnia books attacked as racist and sexist». The Guardian [London], 03-06-2002 [Consulta: 28 abril 2010].
- Plantilla:Cite magazine
«If you didn't find Narnia in your own wardrobe ...». The Guardian [London], 04-12-2005 [Consulta: 28 abril 2010].[Enllaç no actiu]
David Graham. We Remember C. S. Lewis. Broadman & Holman, 2001. ISBN 0-8054-2299-4.
Hooper, Walter. C. S. Lewis: A Companion and Guide. London: HarperCollins, 1996. ISBN 0-00-627800-0.
Letters of C. S. Lewis (paperback). expanded. Fount, 1988. ISBN 0-00-627329-7.
Hooper, Walter. They stand together: The letters of C.S. Lewis to Arthur Greeves (1914–1963). Collins, 1979. ISBN 0-00-215828-0.
Hooper, Walter. Through Joy and Beyond: A Pictorial Biography of C. S. Lewis. Londres: Macmillan, 1982. ISBN 0-02-553670-2.
Jacobs, Alan. The Narnian: The Life and Imagination of C. S. Lewis. San Francisco: Harper, 2005. ISBN 0-06-076690-5.
Lewis, C. S.. The Screwtape Letters. Collins, 2002a. ISBN 978-0-00-767240-0.
W. H. Lewis. Letters of C. S. Lewis. London: Geoffrey Bles, 1966. ISBN 0-00-242457-6.
Lucretius. De Rerum Natura (en latin). Project Gutenberg. ISBN 0-19-814405-9.
Mühling, Markus. A Theological Journey into Narnia: An Analysis of the Message Beneath the Text. Vandenhoeck & Ruprecht, 2005. ISBN 3-525-60423-8.
- Neven, Tom. «In Lenten Lands». Le Penseur Réfléchit, 17-12-2001.
- Toynbee, Polly «Narnia represents everything that is most hateful about religion». The Guardian [London], 05-12-2005 [Consulta: 28 abril 2010].
Enllaços externs
Obres de Clive Staples Lewis al Projecte Gutenberg.
Works by or about Clive Staples Lewis at Internet Archive
- Journal of Inklings Studies
C. S. Lewis Reading Room,
C. S. Lewis research collection a The Marion E. Wade Center a Wheaton College
- BBC Radio 4 – Great Lives – Suzannah Lipscomb on CS Lewis – 3 January 2017
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clive Staples Lewis |
