Acadèmia Russa de les Ciències







































































Infotaula d'organitzacióAcadèmia Russa de les Ciències

Росси́йская акаде́мия нау́к










Ras-logo.svg

RAN 01.jpg
La nova seu de l'Acadèmia a Moscou, anomenada popularment el Cervell Daurat

Dades bàsiques
Tipus entitat
acadèmia de ciències
Idioma oficial
rus
Història
Estatus legal
Acadèmia nacional
Predecessor
Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica
Fundació
1724
Fundadors
Pere I de Rússia
Organització i govern

Seu central Vista-down.png

  • Avinguda de Lenin 14, Moscou

  • 55° 42′ 39″ N, 37° 34′ 40″ E / 55.710794444444°N,37.577813888889°E / 55.710794444444; 37.577813888889
Presidència
Aleksandr Serguéiev
Filials
St. Petersburg Department of Steklov Institute of Mathematics of Russian Academy of Sciences Tradueix
Lebedev Physical Institute Tradueix
Komarov Botanical Institute Tradueix
Siberian Branch of the Russian Academy of Sciences Tradueix
Far East Branch of the Russian Academy of Sciences Tradueix
Ural Branch of Russian Academy of Sciences Tradueix
Southern Scientific Center RAS Tradueix
Department of Mathematical Sciences Tradueix
Physical Sciences Division Tradueix
Computer Equipment and Technologies Tradueix
Department of Energy, Engineering, Mechanics and Control Processes Tradueix
Department of Chemistry and Material Sciences Tradueix
Department of Biological Sciences Tradueix
Department of Physiological Sciences Tradueix
Department of Earth Sciences Tradueix
Department of Social Sciences Tradueix
Department of Global Issues and International Relations Tradueix
Division of Historical and Philological Sciences Tradueix
Department of Medical Sciences Tradueix
Department of Agricultural Sciences Tradueix
Regional Research Centres Tradueix
Saratov Research Center Tradueix
Pushchino State Institute of Natural Sciences Tradueix
Tomsk National Research Medical Center Tradueix
Bioengineering Center Tradueix
Institute of Biology of Komi Scientific Centre Tradueix
Institute of Ecology of Mountain Territories Tradueix
Format per
Q4339444 Tradueix
Q24932531 Tradueix
Q4339441 Tradueix
Q4339445 Tradueix
Physical Sciences Division Tradueix
Q4339450 Tradueix
Q25383155 Tradueix
Department of Earth Science RAS Tradueix
Altres dades
Premi(s)



Web
ras.ru






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

L'Acadèmia russa de les Ciències (ARC) (en rus: Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.


Té la seu central a Moscou, l'acadèmia (ARC) està declarada com una organització civil, autogovernada i no comercial[1] llogada pel Govern de Rússia. Combina els membres de l'ARC i científics ocupats per les institucions.


Actualment l'Acadèmia inclou unes 1000 institucions i 50000 investigadors científics.


Hi ha tres tipus de membres a l'ARC: membres complets (acadèmics), membres corresponents i membres estrangers.[2] Al gener de 2019, hi ha 858 acadèmics, 1089 membres corresponents, 467 membres estrangers. També hi ha gairebé 600 professors associats amb l'Acadèmia (uns 100 d'ells ja són membres correspondents).




Contingut






  • 1 Premis


  • 2 Història


    • 2.1 L'Acadèmia de Ciències de l'URSS


    • 2.2 Període postsoviètic


    • 2.3 Dissolució de l'Acadèmia Russa de Ciències




  • 3 Presidents de l'Acadèmia


  • 4 Premis Nobel d'acadèmics


  • 5 Enllaços externs


  • 6 Referències





Premis


L'Acadèmia concedeix un gran nombre de premis i de medalles, entre ells:[3]



  • Premi Demidov

  • Medalla d'Or Lomonóssov

  • Premi Markov

  • Medalla d'or Bogolíubov

  • Premi Puixkin

  • Premi Lébedev



Història




La Kunstkàmera, seu original de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg


Aquesta acadèmia es va fundar a Sant Petersburg per Pere el Gran,
inspirada i aconsellada per Gottfried Leibniz, i implementada pel decret del Senat de 8 de febrer de 1724 (28 de gener en el calendari antic).[1][4] Originàriament es va dir Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (en rus: Петербургская Академия наук). El nom varià al llarg dels anys, esdevenint Acadèmia Imperial de Ciències i Arts (Императорская Академия наук и художеств; 1747–1803), Acadèmia Imperial de Ciències (Императорская Академия Наук; 1803— 1836), i finalment, Acadèmia Imperial de ciències de Sant Petersburg (Императорская Санкт-Петербургская Академия Наук, des de 1836 i fins al final de l'Imperi Rus el 1917).


Entre els científics estrangers invitats a treballar a l'Acadèmia es trobaven els matemàtics Leonhard Euler, Anders Johan Lexell, Christian Goldbach, Georg Bernhard Bilfinger, Nicolaus i Daniel Bernoulli, el botànic Johann Georg Gmelin, els embriòlegs Caspar Friedrich Wolff, l'astrònom i geògraf Joseph-Nicolas Delisle, el físic Georg Wolfgang Kraft, i l'historiador Gerhard Friedrich Müller.


Entre les exploracions promogudes per l'Acadèmia hi ha la segona de Vitus Bering a Kamtxatka (1733–43), expedicions per observar el trànsit de Venus (1769) l'expedició a Sibèria de Peter Simon Pallas.


Una organització separada anomenada l'Acadèmia Russa (Академия Российская), es va fundar l'any 1783 per a estudiar l'idioma rus. Sota la direcció de Iekaterina Dàixkova (1783-96) es contractà a l'Acadèmia la compilació del gran diccionari acadèmic de la llengua russa. Es va unir a l'ARC el 1841.



L'Acadèmia de Ciències de l'URSS


El desembre de 1917, Serguei Oldenburg, un etnògraf i polític, es va trobar amb Vladimir Lenin per a debatre el futur de l'Acadèmia (ARC). El 1925 el govern soviètic va reconèixer l'Acadèmia Russa de Ciències com la "institució científica superior de tota la Unió" i li va canviar el nom a Acadèmia de Ciències de l'URSS.


L'Acadèmia de les Ciències de l'URSS ajudà a establir les diferents acadèmies nacionals de les ciències de les repúbliques soviètiques (a excepció de la RSFS de Rússia), en molts casos delegant científics prominents a viure-hi i treballar-hi en altres repúbliques.


Des de 1928 el Politburó interferí en els assumptes de l'Acadèmia. L'estiu de 1929, Iàkov Figatner va encapçalar una comissió especial del govern per inspeccionar l'Acadèmia i purgar-la de "contrarevolucionaris", per convertir-la en una organització estalinista. El 8 d'agost de 1931 van ser condemnats 29 acadèmics, incloent-hi:



  • Serguei Bakhruixin

  • Vladimir Beneixévitx

  • Dmitri Iegórov

  • Iuri Gauthier

  • Nikolai Izmailov

  • Nikolai Likhatxev

  • Matvei Liubavski

  • Aleksandr Mervart

  • Serguei Platónov

  • Serguei Rojdéstvenski

  • Ievgueni Tarle


El 1934 la seu de l'Acadèmia es traslladà des de Leningrad a la capital de Rússia, Moscou, junt amb un gran nombre d'instituts acadèmics.



Període postsoviètic


Després de la dissolució de l'URSS, per decret del President de Rússia del 2 de desembre de 1991, la institució es va tornar a dir Acadèmia Russa de Ciències,[1] heretant totes les instal·lacions de l'acadèmia soviètica.


Prop de l'edifici central de l'Acadèmia hi ha el monument a Iuri Gagarin



Dissolució de l'Acadèmia Russa de Ciències


El 28 de juny de 2013, de forma inesperada el govern rus va anunciar una llei per dissoldre l'Acadèmia (ARC) fundada el 1724 i establint una nova organització pública governamental amb el mateix nom.[5] Es creu que l'autor de la reforma és Mikhaïl Kovaltxuk, germà de Iuri Kovaltxuk considerat com el banquer personal de Putin.[6] Mikhaïl Kovaltxuk va ser rebutjat en repetides ocasions durant les eleccions a l'Acadèmia.[7]



Presidents de l'Acadèmia


Van ser-ne presidents o directors:[8][9]





  • Laurentius Blumentrost (Лаврентий Лаврентьевич Блюментрост), 1725—1733


  • Hermann-Karl von Keyserlingk (Герман Карл фон Кейзерлинг) 1733—1734


  • Johann Albrecht Korf (Иоганн Альбрехт Корф), 1734—1740


  • Karl von Brevern (Карл фон Бреверн), 1740—1741

  • (càrrec vacant, abril 1741 — octubre 1766)

  • Comte Kirill Razumovski, 1746—1766 (nominalment, fins al 1798)

  • Comte Vladímir Grigórievitx Orlov (Владимир Григорьевич Орлов), 1766—1774 (Director)[10][11]


  • Aleksei Reixevski (Алексей Андреевич Ржевский), 1771—1773 (substitut ocasional d'Orlov )[12]


  • Serguei Domaixnev (Сергей Герасимович Домашнев), 1775—1782 (Director)[10][13]

  • Princesa Iekaterina Dàixkova, 1783—1796 (Directora; de facto fou destituïda el 1794. Fou presidenta al mateix temps de l'Acadèmia Russa de la Llengua)[14]


  • Pàvel Bakunin (Павел Петрович Бакунин), 1794—1796 (Director) en funcions, 1796—1798 (Director). Al mateix temps fou president de l'Acadèmia Russa de la Llengua


  • Ludwig Heinrich von Nicolai, 1798–1803


  • Nikolai Novosíltsev, 1803—1810

  • (Càrrec vacant, abril 1810– gen 1818)

  • Comte Serguei Uvàrov, 1818–1855


  • Dmitri Blúdov (Дмитрий Николаевич Блудов), 1855–1864


  • Fiódor Litke, 1864–1882

  • Comte Dmitri Tolstoi, 1882–1889


  • Gran Duc Constantí de Rússia, 1889–1915

  • (Càrrec vacant, juny 1915– maig 1917)


  • Aleksandr Karpinski, 1917–1936


  • Vladímir Leóntievitx Komarov, 1936–1945


  • Serguei Ivànovitx Vavílov, 1945–1951


  • Aleksandr Nesmeiànov, 1951–1961


  • Mstislav Kéldix, 1961–1975


  • Anatoli Petróvitx Aleksàndrov, 1975–1986


  • Guri Martxuk, 1986–1991


  • Iuri Óssipov, 1991–2013


  • Vladímir Fórtov, 2013–2017


  • Valeri Kozlóv, 2017


  • Aleksandr Serguéiev, des del 2017[15]




Premis Nobel d'acadèmics





  • Ivan Pàvlov, medicina, 1904


  • Ilià Métxnikov, medicina, 1908


  • Ivan Bunin, literatura, 1933


  • Nikolai Semiónov, química, 1956


  • Ígor Tamm, física, 1958


  • Ilià Frank, física, 1958


  • Pàvel Txerenkov, física, 1958


  • Lev Landau, física, 1962


  • Nikolai Bàssov, física, 1964


  • Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física, 1964


  • Mikhaïl Xólokhov, literatura, 1965


  • Aleksandr Soljenitsin, literatura, 1970


  • Leonid Kantoròvitx, economia, 1975


  • Andrei Sàkharov, pau, 1975


  • Piotr Leonídovitx Kapitsa, física, 1978


  • Jorès Ivànovitx Alfiórov, física, 2000


  • Aleksei Abrikóssov, física, 2003


  • Vitali Gínzburg, física, 2003




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia Russa de les Ciències Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Pàgina de l'Acadèmia Russa de les Ciències (rus)


  • Xarxa Científica Espacial Russa (anglès) (rus)

  • Fotografia de satèl·lit de la seu de l'Acadèmia Russa de les Ciències

  • Fotografia de satèl·lit de l'antic edifici de l'Acadèmia Russa de les Ciències



Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 Informació general sobre l'acadèmia (en rus)


  2. ↑ Pertinença a l'Acadèmia (rus)


  3. ↑ Именные премии и медали


  4. ↑ Sagdeyev, R. Z.; Shtern, M. I.. «The Conquest of Outer Space in the USSR 1974». NASA. NASA Technical Reports Server. [Consulta: 13 setembre 2011].


  5. ↑ Contra la pluja d'idees per Nikolai Petrov (rus)


  6. ↑ Operació "Hereu" per Vladímir Pribilovski i Iuri Felxtinski


  7. ↑ [1]


  8. ↑ Президенты Российской академии наук за всю историю Presidents de l'Acadèmia Russa de Ciències al llarg de la seva història (rus) - en el lloc web oficial de l'Acadèmia


  9. ↑ Алексей Торгашев Академия наук, которой не было ("L'acadèmia, què no era") (rus)


  10. ↑ 10,010,1 Robert E. Bradley, Ed Sandifer. Leonhard Euler: Life, Work and Legacy. Elsevier, 2007, p. 83–84. ISBN 0080471293. 


  11. ↑ Орлов Владимир Григорьевич


  12. ↑ Douglas, Alfred. How to Consult the I Ching, the Oracle of Change. Springer, 1971, p. 129. ISBN 3764375396. 


  13. ↑ ДОМАШНЕВ Сергей Герасимович


  14. ↑ ДАШКОВА Екатерина Романовна


  15. ↑ «Meeting with newly elected President of the Russian Academy of Sciences Alexander Sergeyev» (en en). Kremlin.ru, 27-09-2017.










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more