Ateneu Mercantil de València
 | ||||
| Dades bàsiques | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus entitat | institució cultural | |||
| Història | ||||
| Fundació | 1879 | |||
| Fundadors | Estanislao García Monfort | |||
| Activitat | ||||
| Membres | 3.000 | |||
| Organització i govern | ||||
Seu central  |
| |||
| Web | Lloc web oficial | |||
Dades seu principal | ||||
Plaça de l'Ajuntament | ||||
 | ||||
| Dades (Edifici) | ||||
| Tipus | plaça | |||
| ||||
 | ||||
Edifici de l'Ateneu Mercantil, a la Plaça de l'Ajuntament de València.
L'Ateneu Mercantil de València és una institució cultural valenciana fundada el 23 de març de 1879 per Estanislao García Monfort i altres deixebles d'Eduardo Pérez Pujol, amb la finalitat d'atendre les necessitats culturals i de formació, en la seua professió, dels empleats del comerç de la ciutat de València.[1]
Contingut
1 Història
2 Seu
3 Referències
4 Enllaços externs
Història
Va ser fundada pels dependents del comerç de la Ciutat el 23 de març de 1879 al Col·legi de Sant Pau de València.[2]
Amb el temps esdevingué una de les associacions no política més important de la burgesia mercantil valenciana. Fou impulsora de les primeres escoles de comerç i va patrocinar la creació de la Cambra de Comerç de València, del cos de corredors de comerç i de les borses de valors. El seu president Tomás Trénor Palavicino fou un dels organitzadors de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.[3][4] Poc després fou president Adolf Beltran i Ibáñez, un dels caps del Partit d'Unió Republicana Autonomista, que dominava l'alcaldia de València.
Durant el període de la guerra civil espanyola va dur el nom d'Ateneu Popular Valencià, i restà a les mans del sector addicte a la Segona República Espanyola.[5] Fou prohibit del 1939 al 1950, any que va reprendre les seues activitats. El 1960 va rebre la medalla de la ciutat de València i el 1970 fou declarat Entitat d'Utilitat Pública. El seu actual president és José Manuel Botella Crespo i compta amb prop de 3.000 socis.
Seu
La seu de l'Ateneu és un gran edifici de huit plantes de llenguatge casticista situat a la plaça de l'Ajuntament de València, construït entre 1935 i 1941. Ací es troba la biblioteca, que conté més de 52.000 volums, i una hemeroteca amb capçaleres de diaris des de 1790. Posseeix també una pinacoteca entre els fons es troben les pintures procedents de la casa que va ser del fotògraf Antonio García Peris, sogre de Joaquim Sorolla i Bastida, realitzades pel pintor Antonio Cortina Farinós.
Referències
↑ «Ateneu Mercantil de València». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Besó Ros, Adrià. Horts de tarongers. La formació del verger valencià. València: Institució Alfons el Magnànim, 2016, p. 42. ISBN 978-84-7822-686-3.
↑ El legado de la Exposición Regional Valenciana (1909) a Las Provincias, 18 de gener de 2009
↑ I Centenario Exposición Regional Valenciana – 1909-2009.
↑ Política y educación en la II República: (Valencia 1931-1936) per Cándido Ruiz Rodrigo, p. 76
Enllaços externs
Web de l'Ateneu Mercantil (castellà)
