Ngtjyty

Timor Oriental
Repúblika Demokrátika Timor Lorosa'e República Democrática de Timor-Leste
bandera del Timor Oriental escut del Timor Oriental
Himne	Pátria
Lema	«Unidade, Acção, Progresso» «Unidade, Asaun, Progresu» «Unity, Action, Progress» «Единство, действие, прогрес»
Localització
8° 58′ 00″ S, 125° 45′ 00″ E / 8.966667°S,125.75°E / -8.966667; 125.75
Capital + Ciutat més gran	Dili
Conté la localitat	Aileu municipality Ainaro Municipality Baucau Municipality Bobonaro Municipality Cova Lima Municipality Dili municipality Ermera District Lautém Municipality Liquiçá Municipality Manatuto District Manufahi Municipality Oecusse Viqueque Municipality
Població
Total	1.180.069 (2013)
• Densitat	79,1 hab/km²
Idioma oficial	portuguès i tetum
Geografia
Superfície	14.918,72 km²
• Aigua	Negligible
Punt més alt	Tatamailau  (2.963 m)
Punt més baix	mar de Timor  (0 m)
Limita amb	Indonèsia Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic Austràlia
Història
Anterior	Timor Timur
Independència
de Portugal d'Indonèsia	el 28 de novembre de 1975 el 20 de maig de 2002
Organització política
Forma de govern	República parlamentària
Òrgan executiu	Cabinet of East Timor
Òrgan legislatiu	National Parliament
• President de Timor Oriental	Francisco Guterres
• Primer ministre	Taur Matan Ruak
Membre de	Organització de les Nacions Unides (27 setembre 2002) Comunitat de Països de Llengua Portuguesa Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (23 juliol 2002) Associació Internacional de Foment (23 juliol 2002) Corporació Financera Internacional (2 octubre 2004) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (23 juliol 2002) Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (22 agost 2002) Estats de l’Àfrica Aliança de Petits Estats Insulars Fòrum Regional de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic Banc Asiàtic de Desenvolupament (2002) Interpol Organització per la Prohibició de les Armes Químiques UNESCO (5 juny 2003)
Economia
PIB nominal	2.954.620.999,5844 $ (2017)
PIB per càpita	1.157,99 $ (2015)
Índex de Desenvolupament Humà	0,469 (2000)
Dòlar dels EUA (USD)
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+09:00
Domini de primer nivell	tl
Prefix telefònic	670
Número de telèfon d'emergències	112
Codi país	TL i TP
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Timor Oriental és un estat d'Àsia, que comprèn la meitat oriental de l'illa de Timor, l'enclavament d'Oecusse a la part occidental de la mateixa illa i Atauro i Jaco, dues illes properes. Els cims més alts són el Ramelau (2.920 m) i l'Aitana. La capital és Dili.

Antiga colònia portuguesa, el 1975, nou dies després d'haver-se'n declarat independent, Timor Oriental va ser envaït per Indonèsia, que l'ocupà fins al 1999. Després d'un referèndum d'autodeterminació promogut per l'ONU i de diversos incidents anti-secessionistes, el país guanyà la plena independència el 2002.

Història

Període precolonial

D'acord amb alguns antropòlegs, un petit grup de caçadors i agricultors habitava l'illa de Timor pels voltants de 12 mil anys aC. Hi ha documents que certifiquen l'existència d'un comerç esporàdic entre Timor i la Xina a partir del segle VII, encara que aquest comerç es basés principalment en la venda d'esclau i fusta, utilitzada, aquesta darrera, per la fabricació de mobles de luxe. Cap al segle XIV, els habitants de Timor pagaven tributs al regne de Java. De fet, la paraula Timor prové dels malais i significaria Est (Leste en portuguès, Timur en llengua local).^[1]

Domini portuguès

El primer contacte europeu amb l'illa es va produir amb els portuguesos quan aquests hi van desembarcar el 1512 a la cerca de matèries primeres. Durant uns quatre segles, Portugal no va utilitzar pràcticament el territori timorenc per a usos comercials. De fet, la capital, Dili, no va disposar de llum elèctrica fins al 1960, i només a la dècada següent es van dur a terme accions per fer disponible l'aigua i el clavegueram, i construir escoles i hospitals. La resta del país, principalment en zones rurals, continuava endarrerit.^[2]

Fins a l'agost del 1975, Portugal va liderar el procés d'autodeterminació de Timor, promovent-hi la formació de partits polítics, en vista de la independència del territori. Quan les forces proindonèsies van atacar les portugueses, els portuguesos van haver d'abandonar el país i Timor va entrar en Guerra Civil. Guerra que va confrontar el Front Revolucionari de Timor-Leste Independent (FRETLIN) i la Unió Democràtica Timorenca (UDT). La FRETLIN en va sortir guanyadora i va proclamar la independència el 28 de novembre del mateix any; independència no reconeguda per Portugal.

La proclamació d'independència feta per un partit de tendència marxista com el FRETILIN, va portar Indonèsia a envair el país. El 7 de desembre, els militars indonesis desembarquen a Dili, la capital, ocupant breument tota la part oriental de Timor. Tot malgrat el reconeixement de l'ONU de Portugal com a potència administradora.

Demografia

La població del país està a prop dels 1 143 667 persones. Està concentrada principalment a l'entorn de Dili i és formada per una barreja ètnica, la majoria dels quals són descendents dels malaiopolinesis i melanesis. Hi ha, també una petita minoria xinesa, la majoria dels quals són hakka, tot i que molts han deixat el país a mitjans de la dècada dels 1970.^[3][4]

Religió

Juntament amb les Filipines, és l'únic país de majoria religiosa catòlica de tot Àsia. D'acord amb el cens del 2010, el 96,9% de la població professa el catolicisme romà; el 2,2% el protestantisme o evangelisme; el 0,3% l'islam; i el 0,5% practica alguna altra religió o cap ni una.^[5]

El nombre d'esglésies ha crescut de 100 al 1974 a més de 800 al 1994, resultat del domini d'indonèsia, que exigia que tots els ciutadans creguessin en un Déu i no reconeixia altres creences tradicionals. Tanmateix, malgrat la forta presència del catolicisme, l'animisme té una presència no menyspreable.^[6][7]

Encara que la constitució del Timor Oriental doni llibertat de culte i separació entre església i estat, s'hi reconeix el paper important fet per l'església catòlica en el procés d'autodeterminació.^[8]

Llengües

D'acord amb la Constitució del país, el tetum i el portuguès tenen estatut de llengües oficials. Però, i d'acord amb el paràgraf 3 de l'article 3 de la Llei 1/2002, en cas de dubtes en la interpretació de les lleis, preval el portuguès.^[9] Més enllà d'aquestes dues llengües, n'existeixen més de 31 de caràcter nacional al país. L'anglès i l'indonesi, per la seva banda, tenen estatut de llengües de treball i pels fluxos migratoris el mandarí, el cantonès o el hakka són també molt parlats per petites comunitats.

Govern i economia

El cap d'estat de Timor Oriental és el president, que s'escull pel vot popular per un mandat de cinc anys. Malgrat que el paper sigui llargament simbòlic, el president no té poder de veto sobre cert tipus de legislació. Després de les eleccions, el president designa el líder del major partit o coalició majoritària com a primer ministre de Timor Oriental. En tant que cap de govern, el primer ministre presideix el Consell d'Estat o de govern.

El parlament és de cambra única, la majoria dels seus membres sent escollits pel vot popular per un mandat de cinc anys també. El nombre de seients pot variar entre un mínim de 52 a un màxim de 65, encara que excepcionalment tingui 88 membres. La constitució del país s'ha inspirat àmpliament en la del Portugal. El país encara es troba en l'actualitat en procés de constitució del cos administratiu i institucional.

Divisió administrativa

Principals divisions administratives

El país se subdivideix en 13 districtes administratius, cadascun amb una capital, i que manté, amb poques diferències, els límits dels 13 municipis que existien durant els últims anys d'ocupació portuguesa:

1. Oecusse


2. Liquiçá


3. Dili


4. Manatuto


5. Baucau


6. Lautém


7. Bobonaro


8. Ermera


9. Aileu


10. Viqueque


11. Cova Lima


12. Ainaro


13. Manufahi

A més, el país és format per 65 subdistrictes, que poden variar el nombre entre tres i set subdistrictes segons el districte. Aquests poden dividir-se, després, en sucos (viles). N'hi ha 442.

Vegeu també

• Timor Portuguès


• Kisar

Notes

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

• http://www.timor-leste.gov.tl/

Coord.: 8° 58′ S, 125° 45′ E / 8.967°S,125.750°E / -8.967; 125.750