Illes Shetland del Sud



































Infotaula de geografia políticaIlles Shetland del Sud

Deception Island Entrance.jpg


Localització







South Shetland Islands Map.png

62° S, 58° O / 62°S,58°O / -62; -58



Regió geogràfica Regió Antàrtica
Geografia
Superfície
3.687 km²
Banyat per
oceà Antàrtic
Altitud
2.300 m
Punt més alt
Mount Irving Tradueix  (2.300 m)
Modifica les dades a Wikidata



L'illa Desolació (al fons) des de l'illa Livingston.




Situació de les Illes Shetland del Sud




Mapa de les illes Shetland del Sud.




Illa del Rei Jordi


Les Illes Shetland del Sud són un arxipèlag d'illes antàrtiques situades unes 120 km al nord de la Península Antàrtica.


Les illes foren descobertes per William Smith en 19 de febrer de 1819.[1] La seva sobirania no està ben establerta, havent estat aparcada d'ençà de la signatura del Tractat d'Antàrtic. El Regne Unit, Xile i l'Argentina en reclamen la sobirania, si bé des de la signatura del Tractat Antàrtic el 1959 aquest aspecte ha estat aparcat i les illes són obertes a tots els signataris del Tractat per a usos pacífics.


Diversos països disposen de bases de recerca a les illes Shetland del Sud. La majoria estan situades a l'illa del Rei Jordi, aprofitant l'aeròdrom xilè de la base Eduardo Frei.


El seu nom es deriva de les illes Shetland, un arxipèlag al nord de les Illes Britàniques.




Contingut






  • 1 Mapa


  • 2 Illes


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències





Mapa


  • L.L. Ivanov. Antarctica: Livingston Island and Greenwich, Robert, Snow and Smith Islands. Scale 1:120000 topographic map. Troyan: Manfred Wörner Foundation, 2009. ISBN 978-954-92032-6-4 (anglès)


Illes


De nord a sud:



  • Illa Cornwallis

  • Illa Elephant

  • Illa Clarence

  • Illa Rowett

  • Illa Gibbs

  • Illa del Rei Jordi

  • Illa Bridgeman

  • Illa Penguin

  • Illa Nelson

  • Illa Robert

  • Illa Greenwich

  • Illa Halfmoon

  • Illa Livingston

  • Illa Rugged

  • Illa Snow

  • Illa Smith

  • Illa Decepció

  • Illa Low



Vegeu també


  • Bases antàrtiques d'Espanya


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Shetland del Sud Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Stanton, William Ragan. The Great United States Exploring Expedition of 1838-1842. (en anglès). University of California Press, 1975, p.1. ISBN 0520025571. 










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more